Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  medicina integrativa, n f
  • es  medicina integrativa, n f
  • fr  médecine intégrative, n f
  • fr  médecine intégrée, n f
  • en  integrative medicine, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Medicina que combina tècniques terapèutiques pròpies de la medicina al·lopàtica i tècniques terapèutiques de la medicina natural.
  • ca  medicina intensiva, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Especialitat mèdica que té per objecte el tractament dels malalts greus o en situació de risc vital potencialment reversible. Situa la seva activitat en una àrea específica de l'hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva (UVI) o de cura intensiva (UCI), especialment concebuda i dotada dels mitjans materials, sovint sofisticats, per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atès per especialistes en medicina intensiva (intensivistes).
  • ca  medicina interna, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Comprèn l'estudi, el diagnòstic i la terapèutica de les malalties que afecten tot l'organisme, o bé de les que, radicades en un òrgan, tenen repercussions en altres òrgans, i de les que es manifesten per símptomes i signes que cal cercar perquè són poc aparents. Generalment aquestes malalties són tributàries d'un tractament essencialment medicamentós.
  • ca  medicina iònica, n f

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tractament per electroforesi, amb la intenció de fer entrar en l'organisme medicaments en solució (cataforesi, iontoforesi).
  • ca  medicina jurídica, n f

Bioètica, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Part de la medicina legal que elabora els elements doctrinals que poden concórrer o facilitar la formació i evolució del dret.
  • ca  medicina del treball, n f
  • ca  medicina laboral, n f sin. compl.
  • es  medicina del trabajo, n f
  • es  medicina laboral, n f
  • fr  médecine du travail, n f
  • en  industrial medicine, n
  • en  occupational medicine, n

.FITXA REVISADA, Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Especialitat mèdica que té per objecte l'estudi de les malalties i els accidents que es produeixen amb motiu i ocasió de l'activitat laboral, alhora que estableix les mesures de prevenció que cal adoptar per a evitar-los o atenuar-ne les conseqüències.
  • ca  medicina legal, n f

Bioètica, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Branca de la medicina que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics en relació amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal. Aquest cos de doctrina consta essencialment de dues grans parts: la medicina jurídica i la medicina forense.
  • ca  psiquiatria, n f
  • ca  alienisme, n m sin. compl.
  • ca  ergasiatria, n f sin. compl.
  • ca  freniatria, n f sin. compl.
  • ca  frenopatia, n f sin. compl.
  • ca  frenopatologia, n f sin. compl.
  • ca  medicina mental, n f sin. compl.
  • ca  patologia mental, n f sin. compl.
  • ca  psicobiologia, n f sin. compl.
  • es  psiquiatría
  • fr  psychiatrie
  • en  ergasiatrics
  • en  phrenopathy
  • en  psychiatry

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Part de la medicina consagrada a l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció dels desordres mentals orgànics i no orgànics.
Antigament, estudi o tractament dels desordres mentals. ((alienisme))

Nota

  • La denominació psicobiologia es considera obsoleta.
  • La denominació ergasiatria va ser encunyada per Meyer.
  • ca  medicina natural, n f
  • es  medicina natural, n f
  • es  medicina naturopática, n f
  • fr  médecine douce, n f
  • fr  médecine naturelle, n f
  • fr  medicine naturopathique, n f
  • en  natural medicine, n
  • en  naturopathic medicine, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Medicina basada en l'ús de tècniques terapèutiques naturals, que fa un èmfasi especial en la prevenció i intenta trobar les causes últimes que han originat les malalties, estimular els mecanismes de guariment de què disposa l'organisme i fer un tractament integral del pacient tenint en compte alhora la seva singularitat.

Nota

  • Formen part de la medicina natural pràctiques com ara l'acupuntura, l'aromateràpia, la fitoteràpia, la hidroteràpia, l'homeopatia o la quiropràctica.

    Les formes medicina alternativa i medicina complementària, que s'utilitzen sovint aplicades a aquest concepte, són denominacions creades des de la perspectiva de la medicina al·lopàtica.
  • ca  medicina nuclear, n f
  • es  medicina nuclear, n f
  • fr  médecine nucléaire, n f
  • en  nuclear medicine, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Branca de la medicina que utilitza petites quantitats d'isòtops radioactius per a la prevenció, diagnòstic, teràpia i investigació mèdica.