Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lòbul àzig esquerre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Anomalia molt rara que consisteix en un lòbul àzig situat a l'esquerra. El vas responsable és probablement la vena hemiàziga accessòria.
  • ca  lòbul de Spieghel, n m
  • ca  eminència porta posterior, n f sin. compl.
  • ca  lòbul caudat, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Lòbul de la zona mitjana de la cara posterior del fetge i, en part també, de la seva cara inferior, de forma quadrilàtera, més allargat en el sentit vertical que en el transversal; el limiten, a la dreta, la canal de la vena cava inferior, a l'esquerra, el solc del conducte d'Aranci, i per davant, el solc transvers. El seu extrem anteroinferior presenta una eminència arrodonida i roma, anomenada tubercle papil·lar, que envia una prolongació vers la dreta, que rep el nom de tubercle caudat. El recobreix el full peritoneal de la bossa omental, descansa en els pilars del diafragma i té relacions amb l'aorta, la vena cava inferior, el tronc celíac i el plexe solar. Constitueix un dels segments hepàtics de la nomenclatura de Healey, compost de porció dreta, porció esquerra i procés caudat.
  • ca  tubercle caudat del fetge, n m
  • ca  col·licle caudat de Haller, n m sin. compl.
  • ca  eminència caudada del fetge, n f sin. compl.
  • ca  lòbul caudat, n m sin. compl.
  • ca  procés caudat del fetge, n m sin. compl.
  • ca  prolongació caudada, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Eminència del tubercle papil·lar del lòbul de Spieghel del fetge, que es dirigeix cap a la dreta i separa la depressió de la vesícula biliar de la canal de la vena cava inferior. És un dels tres subsegments del lòbul caudat segons la terminologia de Healey, Schroy i Sorensen.

Nota

  • La denominació lòbul caudat s'usava antigament.
  • ca  lòbul cerebel·lós anterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció de la cara superior del cerebel, situada davant el solc primari, segons l'esquema de Bolk. És imparell, medià i simètric, i té la forma d'una el·lipse d'eix major transversal. Comprèn la língula, el lobel central, el culmen, el fre de la língula, l'ala del lobel central i el lobel semilunar anterior.
  • ca  hemisferi cerebel·lós, n m
  • ca  lòbul cerebel·lós lateral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les parts laterals del cerebel, a banda i banda del vermis. La seva superfície presenta multitud de solcs de profunditat diversa: solcs de primer ordre i de segon ordre. S'allotgen a les fosses occipitals inferiors.
  • ca  lòbul cerebel·lós posterior, n m
  • ca  lòbul complicat de Bolk, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Lòbul del cerebel situat, segons l'esquema de Bolk, darrere el solc primari; ocupa parcialment la cara superior i tota la cara inferior d'aquest òrgan. És molt més extens i complex que el lòbul anterior. Es divideix en dues parts; anterior o lobel senzill de Bolk, i posterior, constituïda pels lobels medià i laterals.

Nota

  • L'ús de la denominació lòbul complicat de Bolk s'explica perquè és molt més extens i complex que el lòbul anterior.
  • ca  lòbul cerebral, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les divisions primàries del còrtex cerebral, separades entre si per cissures, i constituïdes per eminències més o menys flexuoses anomenades circumvolucions. A la cara externa de cada hemisferi cerebral hi ha els lòbuls frontal, occipital, temporal, parietal i de l'ínsula. A la cara interna hi ha els lòbuls cuneïforme, del cos callós i quadrilàter, a part de la circumvolució frontal interna amb el seu lobel paracentral. A la cara inferior hi ha els lòbuls orbitari i temporooccipital.
  • ca  lòbul cerebel·lós posterior, n m
  • ca  lòbul complicat de Bolk, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Lòbul del cerebel situat, segons l'esquema de Bolk, darrere el solc primari; ocupa parcialment la cara superior i tota la cara inferior d'aquest òrgan. És molt més extens i complex que el lòbul anterior. Es divideix en dues parts; anterior o lobel senzill de Bolk, i posterior, constituïda pels lobels medià i laterals.

Nota

  • L'ús de la denominació lòbul complicat de Bolk s'explica perquè és molt més extens i complex que el lòbul anterior.
  • ca  lòbul renal, n m
  • ca  lòbul cortical renal, n m sin. compl.
  • ca  rèncul, n m sin. compl.
  • ca  renicle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Conjunt format per un radi medul·lar i la part corresponent de substància cortical del ronyó.
  • ca  lòbul cuneïforme, n m
  • ca  circumvolució occipital interna, n f sin. compl.
  • ca  circumvolució occipital interna de Pansch, n f sin. compl.
  • ca  cúneus, n m sin. compl.
  • ca  cuny, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior de Huschke, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern de Gratiolet, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular de Broca, n m sin. compl.
  • ca  lòbul falciforme, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital de Turner, n m sin. compl.
  • ca  part interna del lòbul occipital, n f sin. compl.
  • es  cuña
  • fr  coin
  • fr  cunéus
  • en  cuneus
  • en  wedge

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Àrea cortical de forma triangular situada en la cara interna del lòbul occipital de cada hemisferi cerebral, delimitada per la cissura calcarina i la cissura parietooccipital.

Nota

  • El lòbul cuneïforme s'introdueix, talment un tascó, en el díedre que formen la cissura perpendicular interna i la cissura calcarina. Del seu vèrtex es desprèn el plec de pas cuneolímbic.

    La denominació cúneus prové del llatí cuneus 'tascó, falca'.
  • La denominació part interna del lòbul occipital va ser encunyada per Giacomini.
  • La denominació lòbul falciform es considera obsoleta.