Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  implantació periòstica, n f
  • es  implantación perióstica, n f
  • fr  implantation périostique, n f
  • en  periosteal implantation, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals

Definició
Inserció d'un tendó normal al periosti d'un determinat os, com a part d'una operació de trasplantament de tendó amb l'objectiu de substituir un múscul paralitzat per un d'actiu.
  • ca  implantació radioactiva, n f

Cirurgia > Cirurgia oncològica

Definició
Implantació d'un isòtop radioactiu en un teixit de l'organisme.
  • ca  implantació retardada, n f
  • es  implantación retardada, n f
  • fr  implantation différée, n f
  • fr  implantation retardée, n f
  • en  delayed implantation, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Fenomen propi d'alguns mamífers pel qual, després de la fecundació, el blastòcit resta en estat dorment dins la cavitat uterina.
  • ca  implantació hipodèrmica, n f
  • ca  implantació subcutània, n f sin. compl.

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Inserció d'un agent terapèutic sòlid (una hormona, generalment) a l'espai subcutani, amb intenció d'aconseguir una lenta absorció comparable a la secreció fisiològica del producte.
  • ca  implantació central, n f
  • ca  implantació circumferencial, n f sin. compl.
  • ca  implantació superficial, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Implantació en què el blastocist roman en la cavitat uterina (rhesus, simis, carnívors, conill).
  • ca  implantació teratològica, n f

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Enclavament parcial d'un bessó rudimentari en un fetus pràcticament normal.
  • ca  implantació terminoterminal, n f
  • es  implantación terminoterminal, n f
  • fr  implantation termino-terminale, n f
  • en  terminoterminal implantation, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques

Definició
Reconstrucció d'un defecte en una estructura longitudinal, com en el cas d'un tub o d'un conducte, d'un vas sanguini o d'un tendó, de manera que s'estableix una solució de continuïtat entre la part proximal de l'estructura per reconstruir i un extrem de l'implant, seguida de la unió de l'altre extrem de l'implant amb el segment distal de l'estructura del cos per reparar.
  • ca  implantodòncia, n f

Odontoestomatologia

Definició
Branca de l'odontologia especialitzada en la implantació als maxil·lars de materials adequats, destinats a subjectar pròtesis dentals.
  • ca  implantodontista, n m, f

Odontoestomatologia, Entorn professional > Professions

Definició
Dentista especialitzat en implantodòncia.
  • ca  implantologia, n f

Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica, Odontoestomatologia

Definició
Ciència que s'ocupa dels implants.