Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  immunosorbent, n m
  • ca  immunoadsorbent, n m sin. compl.
  • es  inmunoadsorbente, n m
  • es  inmunosorbente, n m
  • fr  immunoadsorbant, n m
  • en  immunoadsorbent, n
  • en  immunosorbent, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Suport insoluble d'antígens o anticossos emprat per a adsorbir, respectivament, anticossos o antígens homòlegs d'una mescla.
  • ca  immunosupressió, n f
  • es  inmunosupresión, n f
  • fr  immunosuppression, n f
  • en  immunosuppression, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Immunologia

Definició
Immunomodulació que té l'objectiu d'anul·lar o disminuir la resposta immunitària mitjançant la irradiació del sistema limfàtic o l'administració de sèrum antilimfocitari, d'antimetabòlits o de fàrmacs.

Nota

  • Habitualment, la immunosupressió només aconsegueix una disminució general de la resposta immunitària, que comporta efectes no desitjats.
  • ca  immunosupressió amb anticossos monoclonals, n f
  • es  immunosupresión con anticuerpos monoclonales, n f
  • fr  immunosuppression par anticorps monoclonaux, n f
  • en  monoclonal antibody immunosuppression, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Immunosupressió en què s'empren anticossos monoclonals específics per a eliminar o reduir la resposta immunitària en el tractament de malalties autoimmunitàries o en la prevenció del rebuig en trasplantaments.

Nota

  • Per exemple, el daclizumab i el basiliximab, que són fàrmacs específics contra el CD25.
  • ca  immunosupressor, n m
  • ca  agent immunosupressor, n m sin. compl.
  • ca  immunodepressor, n m sin. compl.
  • ca  immunodepressor, n m sin. compl.
  • es  inmunodepresor, n m
  • es  inmunosupresor, n m
  • fr  agent immunosuppresseur, n m
  • fr  immunodépresseur, n m
  • fr  immunosuppresseur, n m
  • en  immunodepressant, n
  • en  immunosuppressant, n
  • en  immunosuppressive agent, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia

Definició
Fàrmac amb activitat supressora de la resposta immunitària.
  • ca  immunosupressor -a, adj
  • ca  immunodepressor -a, adj sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Que indueix la immunosupressió.
  • ca  immunoteràpia, n f
  • es  inmunoterapia, n f
  • fr  immunothérapie, n f
  • en  immunotherapy, n

.FITXA REVISADA, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Manipulació de la resposta immunitària d'un individu amb finalitat terapèutica.

Nota

  • Les tècniques d'immunoteràpia es basen en la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.
  • ca  immunoteràpia adoptiva, n f
  • es  inmunoterapia adoptiva, n f
  • fr  immunothérapie adoptive, n f
  • en  adoptive immunotherapy, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Immunoteràpia passiva mitjançant la transferència adoptiva de cèl·lules immunocompetents que provenen d'un individu immune.

Nota

  • La immunoteràpia adoptiva es fa servir com a tractament en diversos tipus de tumors com ara el melanoma o el carcinoma renal.
  • ca  immunoteràpia antiinfecciosa, n f

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Immunització passiva d'un individu per mitjà de l'administració d'anticossos (sèrums o immunoglobulines) fabricats en animals o procedents d'altres éssers humans que hagin sofert la malaltia infecciosa o que hagin estat vacunats.
  • ca  immunoteràpia antitumoral, n f

Immunologia, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Immunoteràpia dirigida a augmentar les respostes immunitàries dèbils de l'hoste contra els tumors malignes (immunització activa) o a administrar anticossos o cèl·lules T específics de tumors malignes (immunització passiva). Les estratègies assajades d'estimulació de les respostes immunitàries actives de l'hoste enfront dels tumors són: vacunació amb cèl·lules tumorals mortes o amb antígens tumorals que provoquin el desenvolupament d'una resposta immunitària adquirida contra el tumor; potenciació de la immunitat cel·lular de l'hoste enfront de tumors mitjançant l'administració de citocines (interferó alfa, interleucina 2) que estimulin la proliferació i citotoxicitat dels limfòcits T i de les cèl·lules assassines naturals; i estimulació inespecífica del sistema immunitari per mitjà de l'administració en el lloc de creixement del tumor de substàncies antiinflamatòries (bacil de Calmette-Guérin) o mitjançant el tractament sistèmic amb agents que actuïn com a activadors policlonals dels limfòcits (dosis baixes d'anticossos anti-CD3). Els procediments d'immunoteràpia passiva inclouen la teràpia cel·lular adoptiva (transferència de cèl·lules immunitàries cultivades amb reactivitat antitumoral a un hoste portador d'un tumor: cèl·lules citoides activades per limfocines i limfòcits infiltrants de tumor) i el tractament amb anticossos monoclonals específics de tumors (anticossos contra l'antigen CD20, anticossos contra el receptor HER2 i contra el receptor del factor de creixement epidèrmic, anticossos contra l'antigen 17-1A). Una altra estratègia en la utilització dels anticossos monoclonals antitumorals consisteix en llur acoblament amb agents citotòxics, radioisòtops o toxines, per tal de promoure l'arribada específicament controlada d'aquests agents tòxics al tumor. Els conjugats formats per toxines (ricina, toxina diftèrica) són anomenats immunotoxines.
  • ca  immunoteràpia dessensibilitzant, n f

Malalties i síndromes, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Immunoteràpia dirigida a limitar l'aparició de reaccions al·lèrgiques mitjançant l'administració de concentracions progressives de l'al·lergen al qual hom atribueix la responsabilitat de llur desencadenament, de la qual cosa en resulta una disminució dels nivells d'immunoglobulina IgE específica i una elevació dels títols d'immunoglobulina IgG4. Els anticossos de classe IgE són els responsables de les reaccions d'hipersensibilitat immediata, mentre que els anticossos IgG4 són blocadors de la unió de la IgE a l'al·lergen. També és possible que la dessensibilització actuï mitjançant la inducció de tolerància de cèl·lules T específiques o el canvi del fenotip predominant de les cèl·lules T específiques de l'antigen TH2 a TH1, amb abolició funcional de la subpoblació TH2. És emprada en la prevenció de respostes anafilàctiques agudes a antígens proteics (verí d'insectes) o a fàrmacs (penicil·lina). La seva eficàcia és més variable en la rinitis al·lèrgica, l'asma bronquial o la febre del fenc.