Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hemoglobina fetal, n f
  • ca  hemoglobina F, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina que normalment constitueix més de la meitat de l'hemoglobina present en el fetus. És composta per dos polipèptids alfa i dos polipèptids gamma. Es pot trobar en mínima quantitat en els adults (<1%) i, en major quantitat, en malalts d'anèmia aplàstica, de leucèmia i de certs tipus de talassèmia.
  • ca  glicohemoglobina, n f
  • ca  hemoglobina A1c, n f sin. compl.
  • ca  hemoglobina glicada, n f sin. compl.
  • es  glicohemogobina, n f
  • es  glucohemoglobina, n f
  • fr  hémoglobine glyquée, n f
  • en  glyclated hemoglobin, n
  • en  glycohemoglobin, n
  • sbl  HbA1c

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Complex format per l'hemoglobina i els glícids circulants en la sang, sobretot la glucosa, que es forma de manera lenta i proporcional a la concentració de glícids plasmàtics.

Nota

  • La glicohemoglobina té una migració electroforètica més ràpida que l'hemoglobina normal en l'electroforesi. La taxa normal és del 4-6% de l'hemoglobina total, però aquest percentatge augmenta en les persones diabètiques fins a assolir xifres del 20%, per la qual cosa és un indicador rellevant per al control de la glucèmia.

    La denominació hemoglobina glicosilada, que es fa servir sovint com a sinònima de glicohemoglobina, no és adequada terminològicament, ja que en el procés de formació del complex es produeix una glicació i no una glicosilació.
  • ca  hemoglobina glutàmer, n f
  • es  hemoglobina glutámero
  • fr  hémoglobine glutamère
  • en  hemoglobin glutamer

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
emprat en oxigenoteràpia; hemoderivat
  • ca  hemoglobina H, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Forma anormal de tipus ràpid, composta de quatre cadenes beta, amb una gran afinitat per a l'oxigen. Es troba en algunes formes de talassèmia.
  • ca  hemoglobina inestable, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Denominació genèrica d'un grup d'hemoglobines rares en què algun dels aminoàcids s'ha perdut o ha estat substituït. La seva presència va associada amb algun tipus d'anèmia hemolítica congènita no esferocítica. El grup de les que tenen modificada la cadena beta comprèn els tipus Colònia, Freiburg, Gènova, Gun Hill, Hammersmith, Philly, Sabine, Santa Anna, Sidney, Viena i Zuric. Les que tenen modificada la cadena alfa inclouen els tipus Bibba, Sinaí i Torí.
  • ca  hemoglobina lenta, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina que té menys mobilitat electroforètica que la normal. Inclou les hemoglobines S i D.
  • ca  hemoglobina M, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Denominació genèrica d'algunes formes anormals associades amb metahemoglobinèmia; resulten de la substitució d'algun aminoàcid a les cadenes alfa i beta.
  • ca  mioglobina, n f
  • ca  hemoglobina muscular, n f sin. compl.
  • ca  miohemoglobina, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Hemoproteïna muscular, estructuralment i funcionalment molt semblant a l'hemoglobina, constituïda per una cadena polipeptídica de 153 residus d'aminoàcids que conté un grup hem amb un àtom de ferro; per la qual cosa emmagatzema i transporta oxigen.
  • ca  hemoglobina nítrica, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Compost estable d'òxid nítric i hemoglobina.
  • ca  oxihemoglobina, n f
  • ca  hemoglobina oxidada, n f sin. compl.
  • ca  hemoglobina oxigenada, n f sin. compl.
  • ca  HbO2, n f sigla
  • es  oxihemoglobina
  • fr  oxyhémoglobine
  • en  oxyhemoglobin

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Derivat oxigenat reversible de l'hemoglobina que es forma preferentment als pulmons per unió de l'oxigen molecular al ferro de l'hemoglobina. En els teixits, l'oxihemoglobina perd una gran part de l'oxigen que transporta i es transforma en desoxihemoglobina o hemoglobina reduïda.