Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hipoglucèmia neonatal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Pediatria

Definició
Hipoglucèmia que presenten immediatament després del part els nadons nats de mares diabètiques; és deguda a la hiperfunció compensadora del pàncrees fetal enfront dels alts nivells de glucèmia gestacional.
  • ca  hipoglucèmia reactiva, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Hipoglucèmia que apareix després de la ingestió de carbohidrats; deguda a una resposta insulínica excessiva.
  • ca  hipoglucemiant, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Agent hipoglucemiant.
  • ca  hipoglucemiant, n m
  • es  hipoglucemiante, n m
  • fr  hypoglycémiant, n m
  • en  hypoglycemic, n

.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Fàrmac que disminueix el nivell de glucosa en la sang.
  • ca  hipoglucemiant, adj
  • es  hipoglucemiante, adj
  • fr  hypoglycémiant -iante, adj
  • en  hypoglycemic, adj

.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Conceptes generals, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Que disminueix el nivell de glucosa a la sang.
  • ca  hipoglucemiant oral, n m

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia

Definició
Fàrmac emprat per al tractament de la diabetis de tipus II o diabetis no dependent de la insulina, en els malalts que no responen amb dieta.

Nota

  • Entre els diversos grups d'hipoglucemiants orals hi ha les biguanides. Són derivats biguanídics i el seu mecanisme d'acció no és del tot conegut, però augmenten el metabolisme de la glucosa en els teixits, redueixen la gluconeogènesi hepàtica i inhibeixen l'absorció de glucosa, aminoàcids i altres compostos al budell. L'efecte principal és la reducció de la hiperglucèmia basal i la postprandial. S'utilitzen exclusivament en el tractament de la diabetis mellitus no insulinodependent. Els seus efectes adversos més freqüents són els trastorns gastrointestinals, com anorèxia, nàusees, molèsties abdominals i diarrea, i el més greu l'acidosi làctica, que pot ésser mortal. Un altre grup el formen les glitazones (V glitazona). El tercer grup és constituït per les sulfonilurees. Són derivats de les sulfamides, en els quals l'estructura sulfonilurea constitueix el grup essencial de l'activitat hipoglucemiant. Indueixen l'alliberació d'insulina preformada en les cèl·lules ßdel pàncrees perquè n'augmenten la sensibilitat a la glucosa. L'efecte fonamental és la reducció de les concentracions plasmàtiques de glucosa i la millora dels símptomes aguts de la diabetis. S'utilitzen exclusivament en el tractament de la diabetis mellitus no insulinodependent. El seu efecte advers més freqüent és la hipoglucèmia, que pot ésser intensa i fins i tot mortal. També pot provocar molèsties gastrointestinals i reaccions d'hipersensibilitat
  • ca  hipoglucèmic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Relatiu o pertanyent a la hipoglucèmia.
  • ca  hipoglucemosi, n f
  • ca  hipoglicemosi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Estat resultant de la hipoglucèmia.
  • ca  hipoglucogenòlisi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Glicogenòlisi insuficient.
  • ca  hipoglucorràquia, n f
  • ca  hipoglicorràquia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Descens de la concentració de glucosa en el líquid cefalorraquidi; és característica de les meningitis agudes.