Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hiperaminoacidèmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Elevació de la concentració normal d'aminoàcids a la sang.
  • ca  hiperaminoacidúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Alta concentració d'aminoàcids a l'orina.
  • ca  hiperamonièmia, n f
  • ca  amonièmia, n f sin. compl.
  • es  amoniemia, n f
  • es  hiperamonemia, n f
  • es  hiperamoniaquemia, n f
  • es  hiperamoniemia, n f
  • fr  hyperammoniémie, n f
  • en  ammonemia, n
  • en  ammoniemia, n
  • en  hyperammonaemia, n
  • en  hyperammonemia, n
  • en  hyperammoniemia, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Nivells hemàtics elevats d'amoni o derivats.
  • ca  hiperanabolisme, n m

Endocrinologia i nutrició

Definició
Anabolisme augmentat.
  • ca  hiperanacinèsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definició
Activitat mecànica exagerada d'un òrgan, com per exemple la que es manifesta en l'estómac en multitud d'afeccions, especialment les obstruccions del pílor.
  • ca  hiperandrogenisme, n m

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Estat caracteritzat o causat per una excessiva secreció d'andrògens.
  • ca  hiperastènia, n f

Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Debilitat extrema.
  • ca  hiperauxesi, n f

Anatomia patològica

Definició
Creixement exagerat d'una part o d'un òrgan.

Nota

  • La denominació hiperauxesi està formada a partir de hiper- i del grec aúxesis 'creixement'.
  • ca  azotèmia, n f
  • ca  hiperazotèmia, n f sin. compl.
  • ca  nitrèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència augmentada en la sang de catabòlits d'origen proteic, rics en nitrogen (urea, creatinina, etc). Com que en la pràctica la substància més important és la urea, el quadre clínic que comporta aquesta anomalia s'anomena urèmia.
  • ca  azotúria, n f
  • ca  hiperazotúria, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència augmentada en l'orina dels productes d'excreció nitrogenada renal, fonamentalment urea. La relació azotúria/azotèmia és usada com a prova de la funció renal (prova de Van Slyke).