Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hidròfug -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que repel·leix l'aigua.
  • ca  hidrogastri, n m

Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definició
Denominació desueta de la gran dilatació gàstrica amb embassament d'aliments i sucs, pròpia de l'estenosi pilòrica.
  • ca  hidrogel, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Gel col·loidal en el qual l'aigua és el solvent.
  • ca  hidrogen, n m
  • sbl  H

Disciplines de suport > Química

Definició
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró cortical. El seu símbol és H, el nombre atòmic 1 i la massa atòmica 1,00797. Sembla ésser l'element més abundant de l'Univers; gairebé inexistent en estat lliure, constitueix, en canvi, l'11,2% de la massa de l'aigua i el 10% aproximadament de la del cos humà. Totes les plantes i els teixits animals es componen d'hidrogen, unit amb l'oxigen, el carboni, el nitrogen, el sofre i d'altres. L'element natural és una mescla de tres núclids: l'hidrogen-1 o proti, l'isòtop més comú que constitueix el 99,985% del total; l'hidrogen-2 o deuteri, anomenat hidrogen pesant, de pes atòmic 2; i l'hidrogen-3 o triti, de pes atòmic 3, dèbilment radioactiu.

Nota

  • La denominació hidrogen està formada a partir de hidro- i del grec genees 'productor'.
  • ca  deuteri, n m
  • ca  hidrogen pesant, n m sin. compl.
  • sbl  D

Disciplines de suport > Química

Definició
Núclid d'hidrogen, de símbol D; és el segon per ordre de massa creixent. Fou descobert el 1932 pels nord-americans Washburn i Harold Clayton Urey, que l'extragueren de l'aigua pesant. Té les mateixes propietats que l'hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions.
  • ca  hidrogenació, n f
  • ca  enduriment, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l'elaboració d'aliments. Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel. Millora les característiques sensorials i l'estabilitat dels greixos molt insaturats.
  • ca  hidrogenació, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Reacció que s'esdevé entre l'hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d'un catalitzador.
  • ca  hidrogenar, v tr

Disciplines de suport > Química

Definició
Sotmetre un greix a hidrogenació.
  • ca  hidrogenar, v tr

Disciplines de suport > Química

Definició
Combinar una substància amb hidrogen.
  • ca  hidrogenasa, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Qualsevol enzim dels que catalitzen la reducció d'una substància per mitjà de l'hidrogen molecular.