Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hiat neural, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Obertura del tub neural de l'embrió, produïda durant el seu procés de soldadura.
  • ca  hiat pleuropericardíac, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia, Pneumologia

Definició
Obertura que comunica les cavitats pleural i pericardíaca, que resulta del desenvolupament incomplet del replec pleuropericardíac de l'embrió.
  • ca  forat de Bochdalek, n m
  • ca  forat pleuroperitoneal, n m sin. compl.
  • ca  hiat pleuroperitoneal, n m sin. compl.
  • ca  si de Bochdalek, n m sin. compl.
  • ca  trígon lumbocostal, n m sin. compl.
  • ca  trígon vertebrocostal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Obertura de la part dorsal de la porció costal del diafragma, produïda per un defecte del desenvolupament; és més freqüent al costat esquerre i poden esmunyir-s'hi les vísceres abdominals i originar una hèrnia diafragmàtica congènita posterolateral.
  • ca  hiat sacre, n m
  • ca  hiat sacrococcigeal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Orifici inferior del conducte sacre, generalment de forma de triangle isòsceles de base inferior, encara que pot adoptar moltes altres formes anòmales.
  • ca  hiat sacre, n m
  • ca  hiat sacrococcigeal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Orifici inferior del conducte sacre, generalment de forma de triangle isòsceles de base inferior, encara que pot adoptar moltes altres formes anòmales.
  • ca  hiat sacrolumbar, n m
  • ca  hiat lumbosacre, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Espai format per l'orifici superior del conducte sacre i l'arc posterior de la cinquena vèrtebra lumbar.
  • ca  hiat semilunar, n m
  • ca  hiat etmoidal, n m sin. compl.
  • ca  obertura semilunar de l'etmoide, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Canal estreta i profunda de la paret externa del meat mitjà de les fosses nasals, en la qual s'observa l'orifici del si maxil·lar, l'orifici de l'infundíbul de l'etmoide i els orificis de les cèl·lules etmoidal anteriors.
  • ca  hiat auscultatori, n m
  • ca  hiat silenciós, n m sin. compl.
  • ca  hiat silent, n m sin. compl.
  • en  silent gap

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
En l'auscultació efectuada en el curs d'una esfigmomanometria, temps durant el qual no és sentit el so. Ocorre aquest fenomen en casos d'hipertensió i d'estenosi aòrtica.
  • ca  hiat auscultatori, n m
  • ca  hiat silenciós, n m sin. compl.
  • ca  hiat silent, n m sin. compl.
  • en  silent gap

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
En l'auscultació efectuada en el curs d'una esfigmomanometria, temps durant el qual no és sentit el so. Ocorre aquest fenomen en casos d'hipertensió i d'estenosi aòrtica.
  • ca  escotadura de la tenda del cerebel, n f
  • ca  escotadura tentorial, n f sin. compl.
  • ca  hiat tentorial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Obertura triangular de la tenda del cerebel, formada per la seva vora interna i el dors de la sella turca de l'esfenoide, que és ocupada principalment pel mesencèfal.