Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
  • ca  herba de Santa Sofia, n f
  • nc  Descurainia sophia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, que es fa en indrets ruderals i viaris d'una gran part d'Europa. És emprada com a vulnerària.
  • ca  herba de sarró de pastor, n f
  • ca  herba botella, n f sin. compl.
  • ca  herba del carboner, n f sin. compl.
  • es  paniquesillo
  • es  zurrón de pastor
  • nc  Capsella bursa-pastoris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta anual, herbàcia, de la família de les crucíferes; es fa en sembrats, vores de camí, prats, etc. Conté diversos alcaloides i amines que li donen acció vasoconstrictora; és emprada en el tractament de les menometrorràgies, de les varices i de les hemorroides. Se'n diu també herba botella i del carboner.
  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
  • ca  herba del nord, n f
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga corbariensis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que creix en roques i tarteres, a les Corberes i a les muntanyes orientals de la península Ibèrica; és vulnerària.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  corona de reina, n f
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga catalaunica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, semblant a la corona de rei, però amb rosetes i inflorescències més petites i flors blanques tacades de color carmí. Ha estat emprada en medicina popular en les mateixes indicacions que la corona de rei.
  • ca  canabassa, n f
  • ca  cànem bord, n m sin. compl.
  • ca  herba de talls, n f sin. compl.
  • ca  lladracà, n m sin. compl.
  • nc  Eupatorium cannabium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 60 a 200 cm d'alçada, pròpia de llocs humits i vores de riu de Catalunya i del País Valencià. Les summitats florides, fulles i arrels han estat emprades com a diürètiques, diaforètiques, estomàquiques i tòniques. Com a ús extern, també estan usades contra les erupcions cutànies.
  • ca  pimpinella, n f
  • ca  enciam de cavaller, n m sin. compl.
  • ca  herba de talls, n f sin. compl.
  • ca  herba forrera, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella menor, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella petita, n f sin. compl.
  • ca  raïmet de pastor, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Sanguisorba minor

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d'alçària, que creix en prats, llocs herbosos, vores de camins i boscs no gaire densos, preferentment en comarques marítimes d'arreu dels Països Catalans. L'arrel, en decocció, té virtuts astringents.