.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
- ca mílium, n m
- ca grútum, n m sin. compl.
- es milio
- fr milium
- en milium
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definició
Nota
- La denominació mílium prové del llatí milium 'mill', que prové de mille 'mil', a causa de la gran quantitat de gra que fa l'espiga de mill.
Bioquímica i biologia molecular
- ca gammaglutamil-transpeptidasa, n f
- ca gammaglutamil-transferasa, n f sin. compl.
- ca GGT, n f sigla
- ca γGT, n f sigla
Bioquímica i biologia molecular
Definició
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia
- ca gonadotrofina, n f
- ca gonadotropina, n f sin. compl.
- ca hormona gonadòtropa, n f sin. compl.
- ca GTH, n f sigla
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia
Definició
Nota
- La majoria de les gonadotrofines es produeixen a la hipòfisi.
Disciplines de suport > Química
- ca 5'-trifosfat de guanosina, n m
- ca guanosina-5'-trifosfat, n m sin. compl.
- ca GTP, n m sigla
Disciplines de suport > Química
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
- ca guabenxan, n m
- es guabenxán
- fr guabenxane
- en guabenxan
- CAS 19889-45-3
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
Definició
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
- ca guacetisal, n m
- es guacetisal
- fr guacétisal
- en guacetisal
- CAS 55482-89-8
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
Definició
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca guaco, n m
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca guaiac, n m
- ca pal sant, n m sin. compl.
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia, Disciplines de suport > Química
- ca guaiacol, n m
- ca metilpirocatequina, n f sin. compl.
- es guayacol, n m
- fr guaiacol, n m
- en guaiacol, n
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia, Disciplines de suport > Química
Definició
Nota
- El guaiacol és obtingut per destil·lació de la resina del guaiac o per oxidació de la lignina amb òxid de mercuri. Té les mateixes propietats terapèutiques que la creosota, sense una acció irritant tan marcada. Va ser emprat profusament com a expectorant i antisèptic intestinal, usualment en forma de sal (benzoat, carbonat, fosfat, salicilat, sulfonat, etc).
Farmacologia, Disciplines de suport > Química
- ca guaiacolsulfonat de potassi, n m
Farmacologia, Disciplines de suport > Química