Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  grafomania, n f
  • ca  escribomania, n f sin. compl.
  • ca  graforrea, n f sin. compl.
  • fr  graphorrhée
  • en  graphorrhea

Salut mental

Definició
Necessitat irresistible d'escriure, pròpia d'alguns psicòpates. Sovint la successió dels mots escrits és il·lògica.
  • ca  graforrea, n f
  • ca  escribomania, n f sin. compl.
  • fr  graphorrhée
  • en  graphorrhea

Salut mental

Definició
Necessitat que tenen alguns psicòpates d'escriure repetidament anònims.
  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  gram blanc, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • nc  Cynodon dactylon

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 30 cm d'alt, que es fa en marges de camins, camps i llocs trepitjats, a tot arreu dels Països Catalans. També és cultivada com a ornamental. El rizoma en decocció, ha estat emprat com a diürètic i colagog.

Nota

  • La denominació gram prové del llatí gramen-inis 'herba gran'.
  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  gram blanc, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • nc  Cynodon dactylon

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 30 cm d'alt, que es fa en marges de camins, camps i llocs trepitjats, a tot arreu dels Països Catalans. També és cultivada com a ornamental. El rizoma en decocció, ha estat emprat com a diürètic i colagog.

Nota

  • La denominació gram prové del llatí gramen-inis 'herba gran'.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram prim, n m
  • ca  agram prim, n m sin. compl.
  • nc  Agroporum repens

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les gramínies, que creix en camps de conreu i terres àrides de les comarques de la Catalunya central i de ponent. El rizoma, que es cull a la primavera, quan comencen a créixer les tiges, en decocció, ha estat emprat com a diürètic i remineralitzant.
  • ca  -grama

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma sufixada del mot grec grámma, que significa quelcom dibuixat, quelcom escrit.
  • ca  gramicidina, n f
  • es  gramicidina, n f
  • fr  gramicidine, n f
  • en  gramicidin, n
  • CAS  1405-97-6

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Antibiòtic polipèptid ciclopeptídic produït per Bacillus brevis.

Nota

  • La gramicidina existeix en diverses varietats: la gramicidina D, la J1, la J2 i la S, les quals es diferencien pel distint contingut en aminoàcids de la cadena polipeptídica. És emprada en aplicacions tòpiques a causa de la seva acció bacteriostàtica sobre els bacteris grampositius.

    La denominació gramicidina és la forma catalana corresponent a la DCI.