Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gota, n f
  • ca  gota úrica, n f sin. compl.
  • es  gota, n f
  • fr  goutte, n f
  • en  gout, n

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició

Definició
Malaltia deguda a una alteració en el metabolisme de les purines en què es produeix un augment de la concentració d'àcid úric en la sang.

Nota

  • Les manifestacions clíniques de la gota inclouen episodis d'artritis aguda (atac de gota), dipòsits d'urat monosòdic en les articulacions, al seu voltant o en altres zones allunyades; nefropatia crònica i litiasi úrica. La malaltia s'associa freqüentment amb obesitat, diabetis, hiperlipèmia, hipertensió i arterioesclerosi. És més freqüent en els homes que en les dones.
  • ca  gota, n f
  • es  gota
  • fr  goutte
  • en  gout
  • la  gutta

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Diàtesi traduïda sovint en localitzacions articulars.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  gota, n f
  • ca  gota úrica, n f sin. compl.
  • es  gota
  • fr  goutte
  • en  gout
  • la  gutta

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Malaltia produïda per la precipitació de cristalls d'urat monosòdic com a conseqüència de l'augment de la uricèmia. Les manifestacions clíniques inclouen: a) episodis d'artritis aguda (atac de gota), bursitis o tenosinovitis, que tendeixen a ésser autolimitats i recurrents; b) dipòsits d'urat monosòdic (tofus) en les articulacions, al seu voltant o en altres zones allunyades; c) nefropatia crònica, i d) litiasi úrica. La hiperuricèmia és deguda a dos mecanismes: 1) augment de la síntesi d'àcid úric (defectes enzímics o augment del catabolisme de les purines), 2) deficiència de l'excreció renal de l'àcid úric. La malaltia s'associa freqüentment amb obesitat, diabetis, hiperlipèmia, hipertensió i arterioesclerosi.

Nota

  • La denominació gota prové del llatí gutta 'gota'. Aquest nom prové de l'antiga creença que la malaltia era deguda a una noxa que queia de gota en gota a l'articulació.
  • ca  gota, n f
  • es  gota
  • fr  goutte
  • en  drop
  • en  gutta
  • la  gutta

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Petita quantitat d'un líquid que cau formant una massa esferoidal.
  • ca  gota a gota, adv
  • ca  de gota en gota, adv sin. compl.
  • es  gota a gota
  • fr  goutte-à-goutte
  • en  drop by drop
  • en  guttatim

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia

Definició
Manera de fer una administració contínua, per degotament, d'una solució medicinal o alimentària per via venosa, digestiva, subcutània, etc.
  • ca  gota atípica, n f
  • ca  gota abarticular, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de DaCosta, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Gota que no es manifesta per artritis sinó per trastorns generals (de l'aparell digestiu, el cardiovascular, el nerviós, etc).
  • ca  gota aguda, n f

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Atac d'artritis aguda amb tumefacció eritematosa periarticular, que remet totalment en el curs de dies o setmanes. Pot acompanyar-se de febre. La localització més freqüent és la metatarsofalàngica del dit gros del peu (poagre), seguida del genoll, turmell, tars, canell, etc. L'atac pot ésser també extraarticular: bosses seroses (olecraniana), tendons i beines tendinoses (tendó d'Aquil·les), el taló, la polpa dels dits.
  • ca  gota atípica, n f
  • ca  gota abarticular, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de DaCosta, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Gota que no es manifesta per artritis sinó per trastorns generals (de l'aparell digestiu, el cardiovascular, el nerviós, etc).
  • ca  condrocalcinosi, n f
  • ca  gota càlcica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia per dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic, n f sin. compl.
  • ca  pseudogota, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Reumatologia

Definició
Malaltia per dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic deshidratat en les articulacions. Sovint és asimptomàtica, però pot produir manifestacions clíniques: 1) episodis recidivants de monoartritis o oligoartritis agudes, semblants als atacs de gota (pseudogota); 2) artropatia crònica semblant a l'artrosi (pseudoosteoartritis); 3) poliartritis semblant a l'artritis reumatoide; 4) artropatia pseudoneuropàtica. Els microcristalls de pirofosfat càlcic també es dipositen en els cartílags fibrosos i hialins, en forma de calcificacions visibles a raigs X (menisc del genoll, símfisi del pubis, lligament triangular del canell, discs intervertebrals). Pot associar-se amb altres malalties, principalment hiperparatiroïdisme, hemocromatosi i gota. També rep les denominacions de malaltia per dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic, pseudogota i gota càlcica.
  • ca  ciàtica, n f
  • ca  dolor ciàtic, n m sin. compl.
  • ca  gota ciàtica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Cotugno, n f sin. compl.
  • ca  neuràlgia ciàtica, n f sin. compl.
  • ca  neuràlgia isquiàtica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Síndrome neurològica deguda a la compressió del nervi ciàtic o de les seves arrels. Consisteix en un dolor localitzat en el territori d'aquest nervi amb les característiques dels dolors de les arrels i troncs nerviosos, és a dir, que irradia en forma de banda al llarg de l'extremitat inferior, i que pot acompanyar-se de trastorns de la conducció del nervi: alteracions sensitives, motores o reflexes. Hom distingeix entre ciàtiques plexulars i trunculars per irritació del plexe lumbosacre o del tronc del nervi ciàtic, respectivament, i ciàtiques radiculars per compressió d'una arrel del nervi ciàtic. Les primeres són molt rares, són poliradiculars i sempre secundàries a la compressió extrínseca, generalment per neoplàsies intrapelvianes, ferides penetrants, injecció medicamentosa inadequada, etc. Les ciàtiques radiculars són gairebé sempre produïdes per una alteració d'un disc intervertebral (hèrnia discal, protrusió discal, degeneració discal) que comprimeix l'anell corresponent (conflicte discoradicular). Altres causes de ciàtica radicular són la hipertròfia del lligament groc, artrosi de les articulacions interapofisials posteriors, espondilolistesi, pseudospondiloli stesi ,aracnoïditis, tumor intramedul·lar, quist perineural de les arrels sacres, etc. Segons la topografia del dolor hom pot identificar en molts casos l'arrel afectada (L4, L5, S1), a part de la presència gairebé sempre de dolor ciàtic. L'exploració demostra una actitud antiàlgica de la columna lumbar, signes de Lasègue i de Bragard, alteracions de la sensibilitat cutània, signe de la punta (arrel S1), signe del taló (arrel L5 i alteracions dels reflexos aquil·lià (arrel S1) i rotular (arrel L4).

Nota

  • La denominació ciàtica prové del llatí medieval sciaticus, corrupció del grec ischiadikós, de ischíon 'anca'.