Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gomós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular

Definició
De la naturalesa de la goma.
  • ca  gono-
  • ca  gon- sin. compl.
  • ca  goni- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Urologia

Definició
Formes prefixades del mot grec goné, que significa procreació, llavor, semen.
  • ca  goni-
  • ca  gon- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Formes prefixades del mot grec góny, que significa genoll.
  • ca  gonà, n m

Farmacologia

Definició
Cadascun dels progestàgens que resulten de l'addició d'un grup 13-etil a la noretindrona. Comprenen els següents fàrmacs: norgestrel, gestodè, norgestimat i desogestrel.
  • ca  espermatorrea, n f
  • ca  gonacràsia, n f sin. compl.
  • ca  pèrdua seminal, n f sin. compl.

Urologia

Definició
Emissió involuntària de semen sense orgasme.
  • ca  acriflavina, n f
  • ca  euflavina, n f sin. compl.
  • ca  gonacrina, n f sin. compl.
  • ca  neutroflavina, n f sin. compl.
  • es  acriflavina, n f
  • fr  acriflavine, n f
  • en  acriflavine, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa, Terminologia històrica

Definició
Producte farmacèutic constituït per la mescla de dos colorants acridínics.

Nota

  • L'acriflavina ha estat usada com a antisèptic tòpic i urinari (fou introduït con a antitripanosomal) i també com a colorant.
  • ca  gònada, n f
  • ca  glàndula sexual, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Òrgan, generalment parell, on es formen els gàmetes. En l'home són els testicles; en la dona, els ovaris.
  • ca  ovari, n m
  • ca  gònada femenina, n f sin. compl.
  • ca  testicle de la dona, n m sin. compl.
  • es  ovario
  • fr  ovaire
  • en  ovarium
  • en  ovary

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Òrgan essencial de l'aparell sexual femení, en nombre de dos, situat a la cavitat retrouterina, sobre les parets laterals de l'excavació pelviana, davant del recte i darrere del lligament ample i de la trompa de Fal·lopi. Els seus mitjans de fixació són el lligament tubari, el lligament uteroovàric, el mesoovari i el lligament suspensor de l'ovari. Pel que fa a la seva constitució histològica hom distingeix una zona cortical o parenquimàtica, on resideixen els fol·licles ovàrics i els cossos lutis, i una zona medul·lar o vasculosa, formada per teixit connectiu fibril·lar lax i, a vegades, algun element epitelial, per on penetren els vasos sanguinis i nervis procedents del mesoovari. Posseeix una doble funció: proporcionar els òvuls formats en els fol·licles de Graaf i secretar les hormones sexuals femenines: estradiol, progesterona, 17-α-hidroxiprogesterona, estrona, andrògens (testosterona, androstenodiona), diverses hormones no esteroidals (inhibina, relaxina) i alguns factors d'acció local (factor estimulant del fol·licle inhibidor de la maduració dels oòcits, hormona alliberadora de gonadotrofines, activador hístic de plasminogen i inhibidor de la unió de l'hormona luteoestimulant als seus receptors o LHRBI). Els antics anatòmics l'anomenaren testicle de les dones (testes mulieres).
  • ca  gònada indiferent, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Gònada embrionària, encara no diferenciada sexualment.
  • ca  testicle, n m
  • ca  dídim, n m sin. compl.
  • ca  glàndula seminal, n f sin. compl.
  • ca  gònada masculina, n f sin. compl.
  • es  testículo
  • fr  testicule
  • en  testicle
  • la  testis
  • TA  testis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i les hormones sexuals. Són situats a la part anterior de la regió perineal, per sota del penis, continguts en les bosses escrotals i suspesos pel cordó espermàtic. De forma ovoide, disposen d'una capa externa o albugínia, túnica fibrosa de color blanc que a la part superior té un engruiximent anomenat cos de Highmore, a través del qual surten les vies espermàtiques. Del cos de Highmore es desprenen nombrosos envans conjuntius que divideixen l'òrgan en lobels, constituïts pel parènquima testicular i els túbuls seminífers. Els testicles compleixen una doble funció exocrina i endocrina. La funció exocrina, formadora d'espermatozoides, és efectuada per les cèl·lules de l'epiteli germinal dels túbuls seminífers. La funció endocrina és la formadora de l'hormona masculina o testosterona, la qual és sintetitzada en les cèl·lules intersticials de Leydig del parènquima testicular.

Nota

  • La denominació testicle prové del llatí testiculus, diminutiu de testis 'testimoni'.

    El plural de la denominació llatina testis és testes.