Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gamma, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
En la nomenclatura orgànica no sistemàtica, símbol utilitzat com a prefix amb el qual és designada, en el naftalè, la posició 3 o, en general, la posició següent a la beta.
  • ca  gamma, n f
  • sbl  γ

Disciplines de suport > Física

Definició
Unitat de massa emprada per a la mesura de masses de vitamines.

Nota

  • L'equivalència és 1 γ= 0,001 mg.
  • ca  gammacisme, n m
  • es  gamacismo
  • en  gammacism

Otorrinolaringologia

Definició
Forma de dislàlia consistent en la dificultat a pronunciar les consonants velars.
  • ca  encefalografia per raigs gamma, n f
  • ca  encefalometria isotòpica, n f sin. compl.
  • ca  gammaencefalografia, n f sin. compl.
  • ca  gammagrafia cerebral, n f sin. compl.

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
És la que hom practica després de l'administració d'un isòtop radioactiu emissor de radiacions gamma.
Gammagrafia de l'encèfal. Permet el diagnòstic i la localització de lesions molt diverses: tumors, col·leccions líquides, cicatrius, etc. Aquestes lesions fixen l'isòtop radioactiu (seroalbúmina marcada amb 131I) injectat endovenosament i les radiacions emeses són enregistrades sobre paper o pel·lícula fotogràfica. ((gammaencefalografia))
  • ca  immunoglobulina homòloga, n f
  • ca  gammaglobulina, n f sin. compl.
  • ca  γ-globulina, n f sin. compl.
  • ca  globulina immune, n f sin. compl.
  • ca  immunoglobulina específica, n f sin. compl.
  • ca  immunoglobulina inespecífica, n f sin. compl.
  • ca  immunoglobulina normal, n f sin. compl.
  • ca  immunoglobulina polivalent, n f sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Immunoglobulina d'origen humà emprada en la immunització adquirida passiva enfront de determinades malalties infeccioses. La seva utilització ha permès la substitució dels anomenats sèrums de convalescent. Els preparats d'Ig homòlogues són concentrats de les fraccions del sèrum que contenen els anticossos i presenten l'avantatge de llur administració en un petit volum. Les tècniques de fraccionament plasmàtic amb alcohol en fred (mètode de Cohn) permeten l'obtenció d'Ig amb un contingut elevat d'anticossos homòlegs, que poden ésser administrats amb seguretat total i molt bona tolerància. Els preparats són formats gairebé exclusivament per IgG i només un 1-2 % d'IgA. Hom distingeix dues classes d'Ig homòlogues: normals (inespecífiques o polivalents) i específiques. La Ig normal és obtinguda a partir d'un mínim de 1.000 donants normals i no seleccionats, i conté anticossos procedents de l'experiència immunitària dels donants. Està indicada com a tractament de substitució en els casos d'agammaglobulinèmia i hipogammaglobulinèmia, i per a evitar o atenuar les malalties infeccioses infantils, en que per raó de llur difusió es troben anticossos en el sèrum de la major part dels adults, especialment del xarampió i l'hepatitis A. Les Ig específiques s'obtenen del sèrum de donants hiperimmunitzats activament, a vegades del sèrum de donants amb títols elevats d'anticossos o del sèrum de convalescents. Les Ig específiques més importants són la Ig antitetànica, l'antiràbica i l'antihepatitis B. Les Ig homòlogues també són anomenades gammaglobulines.
  • ca  γ-globulina, n f
  • ca  gammaglobulina, n f sin. compl.
  • ca  globulina γ, n f sin. compl.
  • es  gammaglobulina, n f
  • es  γ-globulina, n f
  • fr  gammaglobuline, n f
  • fr  γ-globuline, n f
  • en  gamma globulin, n
  • en  gammaglobulin, n
  • en  γ-globulin, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Proteïna del sèrum que té la mobilitat més lenta i se situa a la zona gamma en l'electroforesi.

Nota

  • La majoria d'anticossos són γ-globulines.
  • ca  gammaglutamil-transpeptidasa, n f
  • ca  gammaglutamil-transferasa, n f sin. compl.
  • ca  GGT, n f sigla
  • ca  γGT, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Enzim que catalitza la transferència de grups gammaglutamil d'un pèptid a un altre, o bé d'un pèptid a un aminoàcid. Es troba principalment als ronyons i també al pàncrees, el fetge, la melsa i els pulmons. En la major part de les malalties hepàtiques augmenta la seva taxa sèrica, especialment en els tumors de fetge i en la colèstasi intrahepàtica i extrahepàtica. Algunes substàncies químiques (insecticides, fenobarbital, alcohol etílic) indueixen a sintetitzar quantitats elevades d'aquest enzim per part del fetge, la qual cosa es reflecteix en un increment anormal de la seva quantitat en el plasma sanguini. Constitueix un paràmetre molt útil de control dels pacients alcohòlics.
  • ca  gammaglutamil-transpeptidasa, n f
  • ca  gammaglutamil-transferasa, n f sin. compl.
  • ca  GGT, n f sigla
  • ca  γGT, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Enzim que catalitza la transferència de grups gammaglutamil d'un pèptid a un altre, o bé d'un pèptid a un aminoàcid. Es troba principalment als ronyons i també al pàncrees, el fetge, la melsa i els pulmons. En la major part de les malalties hepàtiques augmenta la seva taxa sèrica, especialment en els tumors de fetge i en la colèstasi intrahepàtica i extrahepàtica. Algunes substàncies químiques (insecticides, fenobarbital, alcohol etílic) indueixen a sintetitzar quantitats elevades d'aquest enzim per part del fetge, la qual cosa es reflecteix en un increment anormal de la seva quantitat en el plasma sanguini. Constitueix un paràmetre molt útil de control dels pacients alcohòlics.
  • ca  gammagrafia, n f
  • es  gammagrafía, n f
  • fr  gammagraphie, n f
  • en  gammagraphy, n

.FITXA REVISADA, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tècnica de diagnòstic per la imatge basada en el registre de les radiacions gamma emeses per marcadors radioactius que s'utilitza en l'estudi d'extensió i el seguiment de diferents tipus de càncer.
  • ca  encefalografia per raigs gamma, n f
  • ca  encefalometria isotòpica, n f sin. compl.
  • ca  gammaencefalografia, n f sin. compl.
  • ca  gammagrafia cerebral, n f sin. compl.

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
És la que hom practica després de l'administració d'un isòtop radioactiu emissor de radiacions gamma.
Gammagrafia de l'encèfal. Permet el diagnòstic i la localització de lesions molt diverses: tumors, col·leccions líquides, cicatrius, etc. Aquestes lesions fixen l'isòtop radioactiu (seroalbúmina marcada amb 131I) injectat endovenosament i les radiacions emeses són enregistrades sobre paper o pel·lícula fotogràfica. ((gammaencefalografia))