Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fronema, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part del còrtex cerebral seu de centres d'ideació i d'associació.
  • ca  front, n m
  • es  frente
  • fr  front
  • en  forehead
  • en  frons

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.

Nota

  • La denominació front prové del llatí frons frontis.
  • ca  front olímpic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Front bombat propi del raquitisme.
  • ca  frontal, adj
  • ca  metòpic -a, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent al front.

Nota

  • La denominació metòpic -a prové del grec métopon 'front'.
  • ca  frontal, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Drap mullat d'alguna aigua remeiera; cataplasma.
  • ca  múscul frontal, n m
  • ca  frontal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part frontal del múscul occipitofrontal.
  • ca  frontal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a la part anterior d'un cos, al pla longitudinal anterior del cos.
  • ca  frontal, n m
  • ca  coronal, n m sin. compl.
  • ca  os coronal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os pla i desparió, de forma de conquilla, amb tres cares (anterior, posterior i inferior) i tres cantells. És situat davant dels parietals i de l'esfenoide i damunt de l'etmoide, els ossos del nas, els pòmuls, els unguis i els maxil·lars superiors i s'articula amb tots ells. Constitueix la part anterior del crani i participa en la formació de la fossa craniana anterior. Presenta un punt d'ossificació primitiu per a cada meitat cap al dia 50 de vida embrionària, i sis punts complementaris.
  • ca  articulació, n f
  • ca  frontissa, n f sin. compl.
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  jugament, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación
  • es  bisagra
  • fr  articulation
  • en  articulation
  • en  joint

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Conjunt de formacions que participen en la unió entre dos o més ossos. Es compon essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que estan en contacte; dels cartílags articulars que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast; dels lligaments articulars, intraarticulars o extraarticulars, que contribueixen a mantenir en contacte les superfícies articulars; de la càpsula articular, conjunt de formacions fibroses que delimiten la cavitat articular; de la membrana sinovial, que és la capa més interna de la càpsula articular, secretora del líquid sinovial o sinòvia, el qual lubrifica l'articulació; i, a vegades, d'unes estructures cartilaginoses (disc interarticular o menisc, disc intervertebral) que s'interposen entre les superfícies articulars de certes articulacions. Entre les superfícies articulars i la càpsula articular hi ha comprès un espai ocupat pel líquid sinovial, anomenat cavitat articular.

Nota

  • La denominació frontissa es considera d'ús col·loquial.
  • La denominació jugament es considera obsoleta.
  • ca  frontoetmoidal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent als ossos frontal i etmoide alhora.