Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fomocaïna, n f
  • es  fomocaína
  • fr  fomocaïne
  • en  fomocaine
  • CAS  17692-39-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
anestèsic local
  • ca  fon, n m

.FITXA MODIFICADA, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Unitat de mesura de la intensitat de la sensació sonora, que té en compte el fet que la sensibilitat de l'oïda humana varia amb la freqüència del so.

Nota

  • El nombre de fons d'un so és igual al de decibels d'un altre so, de 1.000 Hz, que produeixi la mateixa sensació de sonoritat per a una oïda estàndard.
  • ca  -fon -fona

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma sufixada del mot grec phoné so, veu, que denota allò que sona.
  • ca  fono-
  • ca  fon- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Formes prefixades del mot grec phoné, que significa so, veu.
  • ca  fona, n f
  • ca  fronda, n f sin. compl.
  • es  fronda
  • fr  fronde
  • en  sling

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Instrument per a tirar pedres; per extensió, dit d'allò que té forma de fona.

Nota

  • La denominació fona prové del llatí funda 'fona'.
  • ca  fronda de Glisson, n f
  • ca  cabestre de Glisson, n m sin. compl.
  • ca  collar de Glisson, n m sin. compl.
  • ca  fona de Glisson, n f sin. compl.
  • es  fronda
  • fr  fronde
  • en  sling

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Collar de cuir que subjecta la mandíbula i les parts laterals del crani, combinat amb un aparell d'extensió fixat al capçal d'un llit inclinat. Fou emprada com a procediment d'extensió de la columna vertebral en el tractament de les escoliosis, prèviament a la col·locació d'un guix corrector.
  • ca  fona de Santorini, n f

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Capa de fibres transversals situades al fons de l'úter gràvid.
  • ca  fonació, n f
  • es  fonación
  • fr  phonation
  • en  phonation

Otorrinolaringologia

Definició
Emissió de sons per la laringe.
  • ca  fonacoscopi, n m

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument per a practicar la fonacoscòpia, consistent en una campana que conté un petit martell amb el qual hom percudeix el tòrax.

Nota

  • La denominació fonacoscopi està formada a partir de fon- i del grec akoúo 'escoltar' i skopeo 'veure'.
  • ca  fonacoscòpia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mètode d'examen del tòrax que combina la percussió i l'auscultació, mitjançant el fonacoscopi que s'aplica sobre la paret toràcica, mentre hom ausculta la part oposada mitjançant un estetoscopi.