Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  flor de nit, n f
  • nc  Mirabilis jalapa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les nictaginàcies, de 50 a 100 cm d'alçària, d'arrel tuberculosa i de flors atrompetades de diversos colors que s'obren al vespre. Cultivada com a ornamental, també és subespontània a tot el Principat, al País Valencià i a les Illes. L'arrel, que es recol·lecta a la tardor, dessecada i polaritzada ha estat emprada com a purgant.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  herba de Sant Benet, n f
  • ca  flor de Sant Benet, n f sin. compl.
  • nc  Geum urbanum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de 20 a 60 cm d'alçària, que creix en fondalades, reguerons i altres llocs humits i ombrívols. L'arrel i el seu rizoma contenen eugenol, i abundants tanins. Preparats en infusió, han estat emprats com tònic, astringent i febrífug. Com a ús extern, tota la planta fresca, també ha estat utilitzada com a vulnerària.
  • ca  malva reial, n f
  • ca  flor de Sant Jaume, n f sin. compl.
  • ca  malva d'hort, n f sin. compl.
  • ca  malva de jardí, n f sin. compl.
  • ca  malva de la reina, n f sin. compl.
  • ca  malva de vara, n f sin. compl.
  • ca  malva doble, n f sin. compl.
  • ca  malva donzella, n f sin. compl.
  • ca  malva vera, n f sin. compl.
  • ca  vauma reial, n f sin. compl.
  • nc  Althaea rosea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies, d'uns 2 m d'alçària, cultivada com a ornamental. Les flors, que es cullen a la primavera o a l'estiu, en infusió o decocció, han estat emprades amb les mateixes indicacions que la malva major.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  pota de gat, n f
  • ca  flor de sempredura, n f sin. compl.
  • ca  peu de gat, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Antennaria dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 5 a 25 cm d'alçària, que es fa en pastures, rasos i roquissars de l'alta muntanya. especialment als Pirineus. Les flors, que es cullen a partir de la primavera, en infusió, han estat emprades contra la tos.
  • ca  sofre sublimat, n m
  • ca  flor de sofre, n f sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Sofre microcristal·lí que hom obté per sublimació del sofre cru. És emprat per via tòpica com a escabicida i parasiticida.
Sofre finament polvoritzat per sublimació. ((flor de sofre, provinent de l'entrada flor))