Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  físic -a, adj

Disciplines de suport > Física

Definició
Relatiu o pertanyent a la física.

Nota

  • La denominació físic -a prové del grec phýsis 'natura'.
  • ca  físic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que concerneix la natura, especialment les coses materials, en oposició a les mentals, morals, espirituals.

Nota

  • La denominació físic -a prové del grec phýsis 'natura'.
  • ca  física, n f
  • es  física
  • fr  physique
  • en  physics

Disciplines de suport > Física

Definició
Ciència que estudia els fenòmens de la natura; en un sentit restringit, hom reserva el terme a l'estudi de les lleis generals de la natura i, bàsicament, les lleis del món inorgànic. Tradicionalment hom la divideix en cinc branques: acústica, electrologia, mecànica, òptica i termologia. Modernament han aparegut la física atòmica, la nuclear i la quàntica.

Nota

  • La denominació físic prové del grec phýsis 'natura'.
  • ca  iatrofísica, n f
  • ca  física mèdica, n f sin. compl.
  • en  iatrophysics

Disciplines de suport > Física

  • ca  fisicogènic -a, adj
  • en  physicogenic

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Degut a causes físiques, que té un origen físic; oposat a psicogènic.
  • ca  fisicoquímic -a, adj
  • en  physicochemical

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Relatiu a la física i a la química alhora.
  • ca  fisicoquímica, n f
  • en  physicochemical

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Ciència que estudia el món molecular i la interpretació de les propietats i del comportament dels sistemes macroscòpics en funció de les propietats i del comportament de les molècules. Consta de termodinàmica, cinètica i electroquímica.
  • ca  fisio-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot grec phýsis, que significa natura.
  • ca  fisiocràcia, n f
  • en  physiocracy

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Corrent doctrinal aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, que seguia la màxima de Le Mercier de la Rivière: "Laissez faire, laissez passer, le monde va de lui même''. En medicina, preconitzava una passivitat terapèutica que permetés els efectes del curs de la natura amb mínima interferència de l'home.

Nota

  • La denominació fisiocràcia està formada a partir del grec phýsis 'natura' i krátos 'poder'.
  • ca  fisiòcrata, n m, f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Partidari de la fisiocràcia.