Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fibroma de Shope, n m
  • ca  fibroma del conill, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Recerca, metodologia i estadística, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Tumor de teixit conjuntiu causat per un virus del gènere Leporipoxvirus, que apareix a la cua del conill de bosc i és transmissible al conill de laboratori. És emprat per a preparar la vacuna de la mixomatosi.
  • ca  fibroma desmoplàstic, n m

Anatomia patològica

Definició
Tumor benigne solitari dels ossos, localment agressiu, compost per miofibriblasts ben diferenciats amb un component menor de fibroblasts i cèl·lules mesenquimàtiques primitives, microscòpicament idèntic a la fibromatosi de parts toves. És un tumor rar, observat a la regió mentoniana, i menys freqüent al fèmur, la tíbia i l'húmer. És una lesió radiotransparent, expansiva, de vores definides, però amb destrucció de la cortical, i extensió vers les parts toves. Té tendència a la recidiva local, però no ocasiona metàstasis.
  • ca  dermatofibroma, n m
  • ca  fibroma dur, n m sin. compl.
  • es  dermatofibroma, n m
  • fr  dermatofibrome, n m
  • en  dermatofibroma, n

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Tumor benigne del teixit connectiu cutani en forma de node, sobreelevat i pigmentat, generalment únic.

Nota

  • Histològicament es caracteritza per una proliferació fibroblàstica, sense fibres elàstiques, i acantosi de l'epidermis.
  • ca  micosi fungoide, n f
  • ca  fibroma fungoide, n m sin. compl.
  • ca  granuloma fungoide, n m sin. compl.
  • ca  granuloma maligne, n m sin. compl.
  • ca  granuloma sarcomatoide, n m sin. compl.
  • ca  granulosarcoma, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
  • ca  sarcomatosi cutània difusa, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Varietat de limfoma maligne de cèl·lules T (classificació de Lukes i Collins) o bé de limfosarcoma difús (classificació de l'OMS), de localització inicialment cutània, extensió ulterior ganglionar i visceral, i evolució llarga, però habitualment fatal. La denominació tan inadequada de la malaltia (Alibert, 1806) es deu a la semblança morfològica de les lesions tumorals cutànies amb el barret dels bolets. En l'estadi inicial (període premicòtic), que pot desenvolupar-se durant molts anys, hom observa erupcions cutànies que simulen diverses formes de dermatosis (èczema nummular, psoriasi, dermatitis seborreica, eritema multiforme, pèmfig vulgar, parapsoriasi de plaques, liquen simple crònic, etc.) i que poden ésser formades per màcules, pàpules, lesions urticariformes o plaques escatoses, de diagnòstic etiològic intranscendent. En la fase infiltrativa hi ha una infiltració granulomatosa de les lesions preexistents o de creixement nou, en forma de plaques infiltrades o liquenificades, amb una descamació discreta o formació de crostes, associada amb adenopaties no sempre específiques; en aquest període el diagnòstic histopatològic ja és possible: microabscessos de Pautrier, patognòmics i caracteritzats per agregats focals abscesiformes de cèl·lules limfoides típiques en l'epidermis. En l'etapa tumoral hom observa nodes grossos sobre les plaques infiltrades o sobre la pell prèviament sana, d'aspecte fungoide, tendència a ulcerar-se i localització predilecta pel tronc, però que si afecta la cara pot ocasionar una fàcies lleonina. L'afectació limfomatosa sistèmica és de predomini ganglionar, bé que també pot interessar la melsa, els pulmons, el fetge, l'os, el ronyó, la llengua o l'epiglotis, el cor, el pàncrees i la tiroide.

Nota

  • La denominació sarcomatosi cutània difusa va ser encunyada per Kaposi.
  • Les denominacions fibroma fungoide, granulosarcoma, malaltia d'Alibert i granuloma sarcomatoide es consideren obsoletes.
  • ca  fibroma aponeuròtic calcificant, n m
  • ca  fibroma juvenil, n m sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Fibroma de les parts toves de les mans, especialment de la cara palmar dels dits, menys sovint de la planta dels peus o dels turmells, entre d'altres regions, únic o múltiple, adherit a les aponeurosis o als tendons o bé encerclant vasos sanguinis o nervis, que presenta àrees de calcificació. Afecta preferentment infants i adolescents.
  • ca  fibroma no ossificant, n m
  • ca  defecte fibrós cortical, n m sin. compl.
  • ca  defecte fibrós metafisial, n m sin. compl.
  • ca  fibroma no osteogènic, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tumoració fibrohistiocítica de les metàfisis dels ossos llargs, especialment de la metàfisi inferior del fèmur i de les metàfisis proximal i distal de la tíbia. Es tracta de lesions petites, observades al voltant del 30% d'individus joves amb els cartílags de creixement encara no soldats, per bé que també hi ha lesions en forma de defectes lítics més grans que poden produir una fractura patològica. Ocasionalment poden ésser multifocals i afectar simultàniament i simètrica diverses metàfisis. Les característiques radiològiques són molt típiques i permeten un diagnòstic de certesa: lesió lítica excèntrica, amb la base a la cortical de l'os, vores escleròtiques i trabeculació incompleta. Té tendència a la curació espontània.
  • ca  fibroma no ossificant multifocal, n m

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Denominació genèrica de diverses entitats clíniques caracteritzades per la prèsencia de múltiples fibromes no ossificants dels ossos: síndrome d'Evans i Parks, neurofibromatosi i síndrome de Jaffe-Campanacci.
  • ca  fibroma no ossificant, n m
  • ca  defecte fibrós cortical, n m sin. compl.
  • ca  defecte fibrós metafisial, n m sin. compl.
  • ca  fibroma no osteogènic, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tumoració fibrohistiocítica de les metàfisis dels ossos llargs, especialment de la metàfisi inferior del fèmur i de les metàfisis proximal i distal de la tíbia. Es tracta de lesions petites, observades al voltant del 30% d'individus joves amb els cartílags de creixement encara no soldats, per bé que també hi ha lesions en forma de defectes lítics més grans que poden produir una fractura patològica. Ocasionalment poden ésser multifocals i afectar simultàniament i simètrica diverses metàfisis. Les característiques radiològiques són molt típiques i permeten un diagnòstic de certesa: lesió lítica excèntrica, amb la base a la cortical de l'os, vores escleròtiques i trabeculació incompleta. Té tendència a la curació espontània.
  • ca  fibroma odontogènic, n m

Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definició
Tumor benigne dels maxil·lars constituït per teixit fibrós i una gran quantitat de restes epitelials odontogèniques, que ocorre més freqüentment per davant de les dents molars i presenta una predilecció marcada pel sexe femení. Es manifesta radiològicament per lesions quístiques, pot adquirir volums considerables amb deformacions facials i recidiva sovint en cas de no efectuar una resecció àmplia.
  • ca  fibroma ovàric, n m

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Tumor freqüent d'ovari, habitualment unilateral, que apareix gairebé invariablement després de la pubertat. És una massa sòlida, lobulada, dura, uniformement blanca i normalment no acompanyada d'adherències, d'una grandària d'uns 6 cm de mitjana. Algunes vegades s'observen canvis mixoides amb degeneració quística. Microscòpicament es compon de cèl·lules fusiformes estromàtiques distribuïdes segons un patró d'aspecte dentat. A vegades es presenta en dones joves com a element de la síndrome dels nevus basocel·lulars de Gorlin, en forma bilateral i calcificada, sovint multinodular. Pot associar-se amb ascites, algunes vegades en combinació amb embassament pleural dret (síndrome de Meigs), fenòmens que desapareixen en extirpar el fibroma ovàric.