Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fibra accessòria, n f
  • ca  fibra auxiliar, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les fibres de la zònula de Zinn perpendiculars a les fibres principals, que no arriben al cristal·lí. Serveixen de suport a les fibres que van del cos ciliar a les fibres principals i inclouen les interciliars i les orbiculociliars. També són anomenades fibres auxiliars.
  • ca  fibra axial, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les fibres centrals del cristal·lí situades més pròximes al centre.
  • ca  fibra B, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Fibra nerviosa mielínica preganglionar, del sistema nerviós autònom, de diàmetre inferior a 3 µ, que condueix els impulsos nerviosos a una velocitat de 3 a 15 m / s.
  • ca  fibra basilar, n f

Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les que formen la capa mitjana de les zones arcuada i pectinada de la membrana basilar de l'orella interna.
  • ca  fibra beta, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Fibra conductora de la sensibilitat tàctil i tèrmica, del tipus A, que té una velocitat de conducció de 30 a 70 m/s i un diàmetre de 8 µ a 13 µ.
  • ca  fibra col·làgena, n f
  • ca  fibra blanca, n f sin. compl.
  • ca  fibra blanca de Lancisi, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascuna de les que, amb la substància col·làgena amorfa, constitueixen el col·lagen, principal component del teixit conjuntiu. Les fibres col·làgenes són constituïdes per feixos de fibretes, de gruix entre 0,2 µ i 0,5 µ. Amb la dessecació les fibres sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable resistència a la tracció. Són molt resistents als agents proteolítics i només són atacades per les col·lagenases. Si les fibres són constituïdes per fibretes, aquestes ho són per llargues cadenes amb estructura helicoidal formades per molècules de tropocol·lagen. Amb una longitud de 300 Å i 15 Å de gruix serien formades per quatre cadenes polipeptídiques unides lateralment per enllaços de tipus èster.
  • ca  fibra mielínica, n f
  • ca  fibra blanca, n f sin. compl.
  • ca  fibra medul·lada, n f sin. compl.
  • ca  fibra nerviosa mielínica, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Fibra nerviosa el cilindreix de la qual és envoltat d'una beina de mielina, protegida pel neurilemma.
  • ca  fibra col·làgena, n f
  • ca  fibra blanca, n f sin. compl.
  • ca  fibra blanca de Lancisi, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascuna de les que, amb la substància col·làgena amorfa, constitueixen el col·lagen, principal component del teixit conjuntiu. Les fibres col·làgenes són constituïdes per feixos de fibretes, de gruix entre 0,2 µ i 0,5 µ. Amb la dessecació les fibres sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable resistència a la tracció. Són molt resistents als agents proteolítics i només són atacades per les col·lagenases. Si les fibres són constituïdes per fibretes, aquestes ho són per llargues cadenes amb estructura helicoidal formades per molècules de tropocol·lagen. Amb una longitud de 300 Å i 15 Å de gruix serien formades per quatre cadenes polipeptídiques unides lateralment per enllaços de tipus èster.
  • ca  fibra bulboespiral, n f

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definició
Cadascuna de les fibres musculars espirals que formen part de la musculatura de l'aurícula i el ventricle cardíacs.
  • ca  fibra C, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Fibra amielínica postganglionar, del sistema nerviós autònom i, a més, de les arrels posteriors i de les terminacions nervioses lliures, d'un diàmetre de 0,4 µ a 1,2 µ i d'una velocitat de conducció dels impulsos de 0,7 a 2,3 m / s.