element estable
element estable
Disciplines de suport > Química
- ca element estable, n m
Disciplines de suport > Química
Definició
Element químic que no es transforma espontàniament en un altre element amb emissió de radiacions corpusculars o electromagnètiques.
element figurat
element figurat
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca element figurat, n m
- es elemento figurado
- es elemento forme
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definició
Element anatòmic o element cel·lular.
element làbil
element làbil
Anatomia > Citologia
- ca element làbil, n m
Anatomia > Citologia
Definició
Cèl·lula d'un teixit (epiteli, teixit connectiu, etc), que experimenta multiplicacions mitòtiques durant la vida de l'individu.
element morbós
element morbós
Malalties i síndromes
- ca element morbós, n m
Malalties i síndromes
Definició
Fenomen constant o patognomònic d'un estat de malaltia.
element morfològic
element morfològic
Anatomia
- ca element anatòmic, n m
- ca element morfològic, n m sin. compl.
- ca element tissular, n m sin. compl.
Anatomia
Definició
Qualsevol unitat anatòmica, com ara una cèl·lula, una fibra, etc.
element natiu
element natiu
Disciplines de suport > Química
- ca element natiu, n m
- ca element natural, n m sin. compl.
Disciplines de suport > Química
Definició
Element químic que hom pot trobar en la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc).
element natural
element natural
Disciplines de suport > Química
- ca element natiu, n m
- ca element natural, n m sin. compl.
Disciplines de suport > Química
Definició
Element químic que hom pot trobar en la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc).
element neutral
element neutral
Disciplines de suport > Química
- ca gas noble, n m
- ca element neutral, n m sin. compl.
- ca gas inert, n m sin. compl.
- ca gas rar, n m sin. compl.
Disciplines de suport > Química
Definició
Cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements i els quals, pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulta difícil de fer combinar amb ells mateixos (llurs molècules es presenten en forma monoatòmica) o amb d'altres elements i de fer que formin composts. Els gasos nobles són l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó i el radó.
element noble
element noble
Disciplines de suport > Química
- ca metall noble, n m
- ca element noble, n m sin. compl.
Disciplines de suport > Química
Definició
Nom donat a l'or i al platí perquè no són oxidables ni fàcilment dissolts per àcids.
element radioactiu
element radioactiu
Disciplines de suport > Química
- ca element radioactiu, n m
Disciplines de suport > Química
Definició
Element químic que es transforma espontàniament en un altre element amb emissió de radiacions electromagnètiques o corpusculars.
