Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cos estriat, n m
  • ca  estriat, n m sin. compl.
  • ca  estriàtum, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Un dels dos nuclis centrals dels hemisferis cerebrals davant del tàlem, composts de dues masses de substància grisa, nucli caudat i nucli lenticular, separades per la càpsula interna.

Nota

  • La denominació estriàtum prové del llatí striatum.
  • ca  estriat -ada, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Dermatologia

Definició
Que té estries.
  • ca  estriatal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent al cos estriat.
  • ca  cos estriat, n m
  • ca  estriat, n m sin. compl.
  • ca  estriàtum, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Un dels dos nuclis centrals dels hemisferis cerebrals davant del tàlem, composts de dues masses de substància grisa, nucli caudat i nucli lenticular, separades per la càpsula interna.

Nota

  • La denominació estriàtum prové del llatí striatum.
  • ca  estricnina, n f

Neurologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definició
Alcaloide amarg altament tòxic (de fórmula C21H22N2O2) que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la nou vòmica i en les d'altres arbres del gènere Strichnos. Actua sobre el sistema nerviós central fent un blocatge de la inhibició postsinàptica dels impulsos nerviosos; apareix excitació generalitzada del sistema nerviós, hipertonia muscular, hiperexcitabilitat reflexa i tetània. Ha estat emprada en forma de diverses sals (clorhidrat, fosfat, nitrat, sulfat), tant en medicina com en veterinària, com a tònic, estimulant i antídot de metzines depressores. És usada per a matar rates, gossos i guineus.
  • ca  estricninisme, n m

Neurologia, Toxicologia

Definició
Intoxicació crònica per estricnina. Els primers símptomes consisteixen en una agudització de la percepció sensorial, seguida de tremolor, vòmits, convulsions, fins arribar a la paràlisi respiratòria.
  • ca  estricninització, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció d'estricnitzar; l'efecte.
  • ca  estricninomania, n f

Malalties i síndromes, Salut mental, Toxicologia

Definició
Psicopatia consecutiva a l'estricnisme.
  • ca  intoxicació per estricnina, n f
  • ca  estricnisme, n m sin. compl.

Neurologia, Veterinària, Toxicologia

Definició
Es caracteritza per crisis convulsives que apareixen després d'un període d'excitació: afecten la musculatura de l'ull, provoquen opistòton, deixen els membres contrets i la mandíbula serrada. També hi ha contractura respiratòria. Les crisis convulsives, de durada variable, es repeteixen fins que provoquen la mort.
  • ca  estricnitzar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Sotmetre a l'acció de l'estricnina.