Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estria de Baillarger, n f
  • ca  banda de Baillarger, n f sin. compl.
  • ca  capa de Baillarger, n f sin. compl.
  • ca  estriació de Baillarger, n f sin. compl.
  • ca  línia de Baillarger, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les estries externa i interna de Baillarger.
  • ca  estria vascular del conducte coclear, n f
  • ca  cinta vascular del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  estria de Corti, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definició
Capa de teixit fibrós vascular que cobreix la canal situada entre el rodet del lligament espiral i la cresta d'inserció de la membrana de Reissner del conducte coclear.
  • ca  estria externa de Baillarger, n f
  • ca  banda de Gennari, n f sin. compl.
  • ca  capa de Gennari, n f sin. compl.
  • ca  estria de Gennari, n f sin. compl.
  • ca  línia de Gennari, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres tangencials que travessa la capa granular interna de l'escorça cerebral.
  • ca  estria de Hensen, n f
  • ca  banda de Hensen, n f sin. compl.
  • ca  banda H, n f sin. compl.
  • ca  disc d'Engelmann, n m sin. compl.
  • ca  disc de Hensen, n m sin. compl.
  • ca  línia de Hensen, n f sin. compl.
  • ca  mesofragma, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Zona central del disc A de la fibra muscular estriada, que durant la contracció apareix més pàl·lida que la resta. Al bell mig d'aquesta zona s'hi pot veure una línia fina, un pèl més fosca, anomenada estria M.

Nota

  • La denominació mesofragma està formada a partir de meso- 'al mig, mitjà' i del grec phrágma 'envà'.
  • ca  línia de Kaes-Bekhterev, n f
  • ca  banda de Bekhterev, n f sin. compl.
  • ca  capa de Bekhterev, n f sin. compl.
  • ca  capa de Kaes-Bekhterev, n f sin. compl.
  • ca  estria de Kaes-Bekhterev, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres tangencials que travessen la capa piramidal externa de l'escorça cerebral.
  • ca  estria de Knapp, n f
  • ca  estria angioide, n f sin. compl.
  • ca  ratlla angioide, n f sin. compl.
  • ca  ratlla de Knapp, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia, Oftalmologia

Definició
Línia pigmentada que recorda un vas sanguini, observada ocasionalment a la retina després d'una hemorràgia; s'associa amb el pseudoxantoma elàstic de la pell i la malaltia de Paget dels ossos.
  • ca  estria de Lancisi, n f
  • ca  cinta de Lancisi, n f sin. compl.
  • ca  estria interna del cos callós, n f sin. compl.
  • ca  estria longitudinal interna del cos callós, n f sin. compl.
  • ca  nervi de Lancisi, n m sin. compl.
  • ca  tracte blanc, n m sin. compl.
  • ca  tracte intern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels dos petits cordons longitudinals, de color blanquinós, situats un a cada banda del solc longitudinal medià de la cara superior del cos callós.
Conjunt d'estries longitudinals de la cara superior del cos callós. ((nervi de Lancisi))
  • ca  citotrofoblast, n m
  • ca  capa de Langhans, n f sin. compl.
  • ca  estria de Langhans, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia

Definició
Capa interior del trofoblast.
  • ca  fenomen de Liesegang, n m
  • ca  estria de Liesegang, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Formació d'un precipitat en forma d'anells concèntrics, ondes o espirals quan dos electròlits es difonen i es troben en un gel col·loidal.
  • ca  estria espinosa, n f
  • ca  estria de Lucas, n f sin. compl.
  • ca  solc de Lucas, n m sin. compl.
  • ca  solc espinós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Odontoestomatologia

Definició
Estria molt tènue que es troba ocasionalment en l'espina de l'esfenoide, originada per l'empremta del nervi de la corda del timpà.