Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aleatori -òria, adj
  • ca  estocàstic -a, adj sin. compl.
  • es  aleatorio -a, adj
  • es  estocástico -ca, adj
  • fr  aléatoire, adj
  • en  random, adj
  • en  stochastic, adj

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Que depèn de l'atzar.
  • ca  estesiofisiologia, n f
  • ca  estofisiologia, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Fisiologia de les sensacions i dels sentits.
  • ca  estoma, n m
  • es  estoma, n m
  • fr  stomie, n f
  • en  stoma, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals

Definició
Obertura artificial feta quirúrgicament quan s'estableix una comunicació d'una víscera buida amb l'exterior del cos.

Nota

  • La denominació estoma prové del grec stóma 'boca'.
  • ca  estoma, n m

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Angiologia

Definició
Orifici microscòpic de la superfície dels capil·lars que les cèl·lules migratòries (leucòcits, eritròcits, etc) produeixen en la diapedesi.

Nota

  • La denominació estoma prové del grec stóma 'boca'.
  • ca  abocament, n m
  • ca  estoma, n m sin. compl.
  • es  abocamiento, n m
  • es  estoma, n m
  • fr  abouchement, n m
  • fr  stomie, n f
  • en  stoma, n
  • en  stoma, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques

Definició
Obertura quirúrgica d'una cavitat, d'un conducte o d'una víscera buida, unint-la i comunicant-la, de manera permanent, a una altra cavitat, conducte, víscera buida o a l'exterior.
  • ca  estoma, n m

Anatomia > Histologia

Definició
Porus, orifici o obertura petita de la superfície d'un teixit.

Nota

  • La denominació estoma prové del grec stóma 'boca'.
  • ca  estoma de Fuchs, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les petites depressions o criptes que hi ha a la cara anterior de l'iris vora el marge pupil·lar; comuniquen la cambra anterior amb l'estroma iridià.
  • ca  estómac, n m
  • ca  gaster, n m sin. compl.
  • ca  ventre, n m sin. compl.
  • ca  ventrell, n m sin. compl.
  • es  estómago
  • fr  estomac
  • en  stomach

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Porció dilatada del tub digestiu on s'esdevé la quimificació dels aliments. En l'home té forma de gaita i és entre l'esòfag i el duodè. És un òrgan distendible, amb una capacitat d'entre 1.000 i 1.500 ml. La part proximal, el càrdies, és muscular i fa la funció d'esfínter gastroesofàgic. A la porció perifèrica hi ha una zona rica en glàndules enzímiques, el fons. La resta és anomenada cos. La part distal, el pílor, també conté moltes fibres musculars i fa d'esfínter gastroduodenal. L'estómac, en conjunt, és corbat; la seva vora dreta, superior, còncava, és la curvatura menor, i l'esquerra, inferior, convexa, la curvatura major. La seva paret té quatre capes, de fora a dintre: capa serosa (peritoneu), capa muscular (amb fibres longitudinals, obliqües i circulars), capa submucosa i capa mucosa (que conté les glàndules). La missió de l'estómac consisteix a rebre els aliments ja mastegats i insalivats, barrejar-los amb el suc gàstric (compost d'àcid clorhídric, pepsina i altres enzims), retenir-los el temps suficient per a facilitar l'acció d'aquest suc i buidar-los a un ritme apropiat a través del pílor; el peristaltisme contribueix tant a la barreja de l'aliment com al buidatge del quim format.

Nota

  • La denominació estómac prové del grec stómachos.
  • La denominació gaster és un hel·lenisme.
  • ca  estómac de buidatge ràpid, n m

Gastroenterologia

Definició
Estómac de la síndrome de l'adollament.
  • ca  estómac de cargol, n m

Gastroenterologia

Definició
Estómac en què, a causa d'una retracció de la curvatura menor, el pílor i el càrdies son l'un al costat de l'altre.