Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  marcador de seqüència expressada, n m
  • ca  EST, n m sigla
  • es  etiqueta de secuencia expresada, n f
  • es  EST, n f sigla
  • fr  étiquette de séquence exprimée, n f
  • fr  EST, n f sigla
  • en  expressed sequence tag, n
  • en  EST, n sigla

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definició
Marcador genètic constituït per una seqüència curta de DNA complementari parcial o completa.
  • ca  estabilitat, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualitat d'una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
  • ca  estabilitat, n f

Disciplines de suport > Física

Definició
Facultat d'un sistema material de mantenir-se en equilibri o tornar a l'estat d'equilibri quan actuen forces que tendeixen a allunyar-l'en.
  • ca  estabilitat, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualitat d'una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre's i de conservar la seva estructura química.
  • ca  estabilògraf, n m

Toxicologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell que enregistra la inestabilitat motora que apareix durant la intoxicació enòlica.
  • ca  estabilòmetre, n m
  • es  estabilímetro, n m
  • es  estabilómetro, n m
  • fr  stabilimètre, n m
  • fr  stabilomètre, n m
  • en  mechanical stability tester, n
  • en  stabilimeter, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Instrument que mesura el balanceig del cos humà en posició dreta amb els peus junts i, habitualment, amb els ulls tancats.
  • ca  estaborniment, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció d'estabornir; l'efecte.
  • ca  estabornir, v tr
  • ca  esbaltir, v tr sin. compl.
  • ca  estormeiar, v tr sin. compl.
  • ca  estormeir, v tr sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc.
  • ca  desmaiat -ada, adj
  • ca  estabornit -ida, adj sin. compl.
  • ca  sense sentits, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Que ha perdut els sentits.
  • ca  estabular, v tr

Veterinària

Definició
Criar i mantenir el bestiar en estables.