espina palatina
espina palatina
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca espina palatina, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Cadascuna de les crestes longitudinals situades a la cara inferior de l'apòfisi palatina del maxil·lar superior.
espina suprameatal
espina suprameatal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca espina de Henle, n f
- ca espina suprameatal, n f sin. compl.
- ca espina timpànica, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Petita eminència de la cara externa de la porció retromeatal de l'escata de l'os temporal, situada prop de la part posterosuperior del marc de l'orifici extern del conducte auditiu.
Denominació impròpia de l'espina de Henle, car no és una formació timpànica sinó escatosa. ((espina timpànica))
Nota
- L'ús de la denominació espina timpànica es considera impropi.
espina tibial
espina tibial
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca espina tibial, n f
- ca eminència intercondília, n f sin. compl.
- ca eminència intermèdia, n f sin. compl.
- ca espina intercondília, n f sin. compl.
- ca tubercle intercondili, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definició
Prominència de l'extrem superior de la tíbia situada davant i entremig de les cavitats glenoides, proveïda d'un tubercle intern i d'un d'extern, una escotadura que els separa i una massa òssia quadrilàtera que els serveix de base comuna.
espina timpànica
espina timpànica
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca espina timpànica, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definició
Una de les dues espines, anterior i posterior, de la cresta mal·leolar de la vora superior de l'os timpànic del temporal.
espina timpànica
espina timpànica
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca espina de Henle, n f
- ca espina suprameatal, n f sin. compl.
- ca espina timpànica, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Petita eminència de la cara externa de la porció retromeatal de l'escata de l'os temporal, situada prop de la part posterosuperior del marc de l'orifici extern del conducte auditiu.
Denominació impròpia de l'espina de Henle, car no és una formació timpànica sinó escatosa. ((espina timpànica))
Nota
- L'ús de la denominació espina timpànica es considera impropi.
espina ventosa
espina ventosa
Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria
- ca espina ventosa, n f
- ca dactilitis estrumosa, n f sin. compl.
- ca dactilitis tuberculosa, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria
Definició
Modalitat de tuberculosi òssia infantil, que es localitza en una falange, caracteritzada per la reabsorció del teixit ossi del voltant de la cavitat medul·lar i per una intensa reacció periòstica, la qual cosa dona a l'os un aspecte insuflat.
espina vertebral
espina vertebral
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca espina vertebral, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definició
Apòfisi espinosa d'una vèrtebra.
espina-xoca
espina-xoca
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca espina-xoca, n f
- ca aferragós, n m sin. compl.
- ca card estrellat, n m sin. compl.
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- nc Xanthium spinosum
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.
espinacal
espinacal
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca panical, n m
- ca carcamical, n m sin. compl.
- ca carcanical, n m sin. compl.
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca card corredor, n m sin. compl.
- ca card grigoler, n m sin. compl.
- ca card panical, n m sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca espinacal, n m sin. compl.
- ca espinacard, n m sin. compl.
- ca herba capitana, n f sin. compl.
- ca herba de la parrella, n f sin. compl.
- nc Eryngium campestre
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
espinacard
espinacard
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca panical, n m
- ca carcamical, n m sin. compl.
- ca carcanical, n m sin. compl.
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca card corredor, n m sin. compl.
- ca card grigoler, n m sin. compl.
- ca card panical, n m sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca espinacal, n m sin. compl.
- ca espinacard, n m sin. compl.
- ca herba capitana, n f sin. compl.
- ca herba de la parrella, n f sin. compl.
- nc Eryngium campestre
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
