Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  espai de Tenon, n m
  • ca  espai episcleròtic de Schwalbe, n m sin. compl.
  • ca  espai espiscleròtic, n m sin. compl.
  • ca  espai interfascial del globus ocular, n m sin. compl.
  • ca  espai intervaginal del globus ocular, n m sin. compl.
  • ca  espai suprascleròtic de Schwalbe, n m sin. compl.
  • ca  làmina epiescleral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Cavitat existent entre el full extern i el full intern de la càpsula de Tenon de l'ull.
  • ca  espai esplènic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Regió de la cavitat peritoneal, concretament del pis supramesocòlic o espai subfrènic, on s'allotja la melsa. Està delimitat pel diafragma, la cara externa del ronyó esquerre i de la càpsula suprarenal, la part superior de l'angle esquerre del còlon i el lligament frenocòlic esquerre. Per dintre no és tancat, sinó que correspon a la cara posterior de l'estómac, la cua del pàncrees; els lligaments pancreotoesplèmic i esplenogàstric formen un envà peritoneal incomplet, que és la cara interna del compartiment.
  • ca  espai maxil·lofaringi, n m
  • ca  espai faringomaxil·lar, n m sin. compl.
  • ca  espai parafaringi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Espai anatòmic que s'estén, en alçària, de la vora inferior del maxil·lar o la base del crani, limitat per fora per la branca ascendent del maxil·lar inferior i, per dintre, per la paret lateral de la faringe. L'apòfisi estiloide i els seus músculs i lligaments divideixen l'espai en dos compartiments: l'espai parotidi i el subparotidi.
  • ca  espai gàstric, n m
  • ca  compartiment gàstric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Espai del pis supramesocòlic situat a l'esquerra del lligament suspensori del fetge, davant de l'epipló menor. Ascendeix profundament, sota la cara inferior del lòbul esquerre del fetge, al costat de la curvatura menor gàstrica, fins al diafragma i l'esòfag. A l'esquerra i al voltant de la curvatura major de l'estómac s'obre en el compartiment esplènic. Per sota està limitat pel mesocòlon transvers i l'epiló major.
  • ca  espai de Holzknecht, n m
  • ca  espai H, n m sin. compl.
  • ca  espai prevertebral, n m sin. compl.
  • ca  espai retrocardíac, n m sin. compl.

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Espai clar retrocardíac observat en radiografies de tòrax obliqües, quan els raigs procedeixen del cantó posterior i esquerre i arriben a la banda anterior i dreta.
  • ca  conducte de Havers, n m
  • ca  canalicle de Havers, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
  • ca  conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
  • ca  conducte plasmàtic, n m sin. compl.
  • ca  espai de Havers, n m sin. compl.
  • ca  espai haversià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
  • ca  espai hipotènar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Espai palmar intern de la mà, limitat per fora pel septe aponeuròtic intern de l'aponeurosi palmar superficial; allotja els músculs subaponeuròtics de l'eminència hipotènar (adductor, flexor curt i oponent del menovell).
  • ca  espai imatge, n m

Disciplines de suport > Física

Definició
Lloc geomètric de les possibles posicions on es pot formar la imatge d'un objecte mitjançant un sistema òptic.
  • ca  espai indefens, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Porció membranosa del septe interventricular, que ocupa la seva part superior, desproveïda de fibres musculars i constituïda per una làmina senzilla de teixit connectiu, entapissada a banda i banda per l'endocardi corresponent.
  • ca  espai subhepàtic, n m
  • ca  compartiment infrahepàtic dret, n m sin. compl.
  • ca  espai infrahepàtic, n m sin. compl.
  • ca  recés subhepàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Regió situada sota la cara inferior del lòbul dret del fetge, entre aquest òrgan i el monocòlon transvers. Per darrere, es prolonga per la cara posterior del fetge fins al full inferior del lligament coronari. A la dreta, envolta l'angle hepàtic del còlon i s'obre al costat peritoneal major per la canal parietocòlica dreta. A l'esquerra, continua amb el compartiment gàstric, per davant de l'epipló menor. Per darrera d'aquest epipló comunica amb la bossa omental, a través del hiat de Winslow. Allotja estructures importants, com ara les regió piloroduodenal i les vies biliars extrahepàtiques.