Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escotadura isquiopúbica, n f
  • ca  escotadura acetabular, n f sin. compl.
  • ca  escotadura cotiloidal, n f sin. compl.
  • ca  forat isquiopúbic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Escotadura ampla i profunda de la cella cotiloidal, situada a nivell de la línia de soldadura de l'isqui i el pubis, que es transforma en un orifici osteofibrós (forat isquiopúbic) mitjançant el lligament transvers de l'acetàbul, el qual passa, com un pont, d'una extremitat a l'altra.
  • ca  escotadura palatina, n f
  • ca  escotadura de Henle, n f sin. compl.
  • ca  escotadura esfenopalatina de l'os palatí, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Escotadura profunda de la vora superior de la porció vertical de l'os palatí, situada entre l'apòfisi orbitària i l'apòfisi esfenoidal. El cos de l'esfenoide hi descansa, per dalt, tot tancant-la, per tal de transformar-la en un orifici, el forat esfenopalatí.
  • ca  escotadura de Kernohan, n f

Neurologia

Definició
Escotadura del peduncle cerebral deguda al desplaçament del tronc cerebral contra l'escotadura de la tenda del cerebel, per una hèrnia transtentorial del lòbul temporal.
  • ca  escotadura intertragal, n f
  • ca  escotadura de la conca, n f sin. compl.
  • TA  incisura intertragica

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Escotadura de l'orella externa, que separa el trague de l'antitrague.
  • ca  escotadura de la punta del cor, n f
  • ca  incisura apicis cordis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Escotadura lleu que s'observa on s'uneixen el solc interventricular anterior i el posterior i que travessa la vora dreta del cor.
  • ca  escotadura de la tenda del cerebel, n f
  • ca  escotadura tentorial, n f sin. compl.
  • ca  hiat tentorial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Obertura triangular de la tenda del cerebel, formada per la seva vora interna i el dors de la sella turca de l'esfenoide, que és ocupada principalment pel mesencèfal.
  • ca  escotadura de Schmidt-Lanterman, n f
  • ca  cissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman-Schmidt, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les fenedures obliqües que divideixen la beina de mielina de les fibres nervioses, en diversos segments cilindricocònics. Només s'observa a les preparacions fixades, per la qual cosa hom la considera una alteració post mortem.
  • ca  escotadura de Schmidt-Lanterman, n f
  • ca  cissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman-Schmidt, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les fenedures obliqües que divideixen la beina de mielina de les fibres nervioses, en diversos segments cilindricocònics. Només s'observa a les preparacions fixades, per la qual cosa hom la considera una alteració post mortem.
  • ca  escotadura de Schmidt-Lanterman, n f
  • ca  cissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Lanterman-Schmidt, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fenedura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Schmidt-Lanterman, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les fenedures obliqües que divideixen la beina de mielina de les fibres nervioses, en diversos segments cilindricocònics. Només s'observa a les preparacions fixades, per la qual cosa hom la considera una alteració post mortem.
  • ca  escotadura terminal de l'orella externa, n f
  • ca  escotadura auricular, n f sin. compl.
  • ca  escotadura de Schwalbe, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Escotadura formada per la vora interna de la conca de l'orella externa i la vora posterior de la làmina cartilaginosa del conducte auditiu extern, que és ocupada en gran part per teixit fibrós.