Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  escopofílic -a, adj

Salut mental > Psiquiatria

Definició
Relatiu o pertanyent a l'escopofília.
  • ca  escopofòbia, n f

Salut mental

Definició
Temor morbós d'ésser vist.
  • ca  escopolamina, n f
  • ca  hioscina, n f sin. compl.
  • es  escopolamina, n f
  • es  hioscina, n f
  • fr  hyoscine, n f
  • fr  scopolamine, n f
  • en  hyoscine, n
  • en  scopolamine, n
  • CAS  51-34-3

.FITXA REVISADA, Anestesiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Neurologia, Oftalmologia, Pneumologia, Urologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac anticolinèrgic, amb efectes centrals sedants, antiemètics i amnèsics, que actua com a antagonista competitiu dels receptors muscarínics del sistema nerviós parasimpàtic.

Nota

  • L'escopolamina actua en les estructures d'innervació colinèrgica i també en les fibres de la musculatura llisa que reben un altre tipus d'innervació, però que responen a l'acetilcolina. S'empra com a medicació preanestèsica per a reduir l'excés de salivació i les secrecions del tracte respiratori, en la profilaxi de la cinetosi, i en el tractament de la incontinència urinària. També s'utilitza com a espasmolític, com a midriàtic i ciclopègic. És un alcaloide d'origen natural, extret de la belladona (Atropa belladonna), el jusquiam negre (Hyoscyamus niger) i altres plantes de la família de les solanàcies.

    L'escopolamina no té DCI perquè el seu ús farmacològic és previ a l'assignació d'una denominació comuna internacional per part de l'OMS.
  • ca  escopòmetre, n m

Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument per a practicar l'escopometria.
  • ca  escopometria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Mesura del color, turbiditat o altres fenòmens òptics de líquids sense comparar-los amb estàndards.
  • ca  escorbútic -a, adj

Endocrinologia i nutrició

Definició
Que pateix d'escorbut.
  • ca  escorbútic -a, adj

Endocrinologia i nutrició

Definició
Relatiu o pertanyent a l'escorbut.
  • ca  escorça, n f
  • es  corteza
  • fr  écorce
  • en  bark
  • en  cortex

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Capa externa del òrgans, còrtex.
  • ca  escorça agranulosa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Capa granulosa interna de l'escorça cerebral.
  • ca  àrea auditiva, n f
  • ca  escorça auditiva, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Zona de l'escorça cerebral de la més anterior de les circumvolucions temporals transverses, que corresponen a les àrees 41 i 42 de Brodmann, i on hi ha les últimes neurones de la via auditiva.