Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  educació en grup, n f
  • ca  educació grupal, n f sin. compl.
  • es  educación en grupo, n f
  • es  educación grupal, n f
  • en  group education, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Conjunt d'activitats relacionades amb l'educació de la salut en les quals petits col·lectius homogenis conduïts per un professional sanitari reben formació amb l'objectiu de promoure l'aprenentatge i l'intercanvi d'experiències.
  • ca  educació en grup, n f
  • ca  educació grupal, n f sin. compl.
  • es  educación en grupo, n f
  • es  educación grupal, n f
  • en  group education, n

.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Conjunt d'activitats relacionades amb l'educació de la salut en les quals petits col·lectius homogenis conduïts per un professional sanitari reben formació amb l'objectiu de promoure l'aprenentatge i l'intercanvi d'experiències.
  • ca  edulcorant, n m
  • es  edulcorante, n m
  • fr  édulcorant, n m
  • en  sweetener, n

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició

Definició
Additiu alimentari utilitzat per a donar un gust dolç a un aliment.
  • ca  edulcorant, adj

Endocrinologia i nutrició

Definició
Que edulcora.
  • ca  edulcorant artificial, n m
  • es  edulcorante artificial, n m
  • fr  édulcorant artificiel, n m
  • en  artificial sweetener, n

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició

Definició
Edulcorant desenvolupat per a substituir l'ús de sacarosa en begudes i aliments que poden ser nutritius o no nutritius.

Nota

  • Els edulcorants artificials es divideixen en edulcorants nutritius (amb un valor calòric per unitat de pes igual a la sacarosa) i en edulcorants no nutritius (amb un gust intensament dolç i una contribució a la ingesta calòrica total pràcticament nul·la).
  • ca  edulcorant nutritiu, n m
  • es  edulcorante nutritivo, n m
  • fr  édulcorant nutritif, n m
  • en  nutritive sweetener, n

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició

Definició
Edulcorant que es caracteritza per tenir el mateix valor calòric per unitat de pes que la sacarosa.

Nota

  • Els edulcorants nutritius es consideren part del menjar ingerit. Alguns dels més emprats són la fructosa, el xarop de blat de moro, la dextrosa i els polialcohols (sorbitol, mannitol, xilitol, lactitol).
  • ca  edwarsiel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Microorganisme del gènere edwarsiel·la.

Nota

  • La denominació edwarsiel·la prové del nom de P. R. Edwards, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  edwarsiel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de bacteris (Edwarsiella sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, en forma de petits bacils rectes que es mouen per flagel·lació perítrica i són anaerobis facultatius. L'espècie E. tarda és un patogen oportunista humà, que pot infectar ferides i causar diarrees.

Nota

  • La denominació edwarsiel·la prové del nom de P. R. Edwards, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  error estàndard, n m
  • ca  error típic, n m sin. compl.
  • ca  EE, n m sigla
  • es  error estándar, n m
  • es  error típico, n m
  • es  EE, n m sigla
  • fr  erreur standard, n f
  • fr  erreur type, n f
  • en  standard error, n
  • en  SE, n sigla

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Desviació estàndard d'un estadístic, com ara una mitjana, una proporció, etc.
  • ca  electroencefalograma, n m
  • ca  EEG, n m sigla

Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Enregistrament de l'activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d'acció. En l'electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències. Els ritmes ß són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α entre 12 i 8, els ritmes sub α o α lents, entre 8 i 7, els ritmes θ de 7 a 3, i els ritmes δ de 3 a 0,5.