Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  error relatiu, n m

Recerca, metodologia i estadística

Definició
Quocient entre l'error absolut i el valor de la magnitud mesurada, expressat en tant per cent.
  • ca  error sistemàtic, n m

Recerca, metodologia i estadística

Definició
Resultat de la mesura d'una variable quan aquesta s'aparta d'una forma esbiaixada del valor real. Habitualment és degut a imperfeccions en els aparells i instruments de mesura.
  • ca  biaix, n m
  • ca  error sistemàtic, n m sin. compl.
  • es  sesgo, n m
  • fr  biais, n m
  • en  bias, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Diferència entre un paràmetre i el valor esperat d'un estimador d'aquest paràmetre.
  • ca  biaix, n m
  • ca  error sistemàtic, n m sin. compl.
  • es  sesgo, n m
  • fr  biais, n m
  • en  bias, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Distorsió indesitjable en els resultats d'un estudi.
  • ca  error estàndard, n m
  • ca  error típic, n m sin. compl.
  • ca  EE, n m sigla
  • es  error estándar, n m
  • es  error típico, n m
  • es  EE, n m sigla
  • fr  erreur standard, n f
  • fr  erreur type, n f
  • en  standard error, n
  • en  SE, n sigla

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Desviació estàndard d'un estadístic, com ara una mitjana, una proporció, etc.
  • ca  ert -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Enravenat, enrederat.
  • ca  ert -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Dret i rígid.
  • ca  ertapenem, n m
  • es  ertapenem
  • fr  ertapénem
  • en  ertapenem
  • CAS  153832-46-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antibiòtic carbapenèmic
  • ca  erubescència, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Rubor, enrojolament.
  • ca  eructació, n f

Gastroenterologia

Definició
Acció d'eructar; l'efecte.