Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  equador de l'ull, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Línia equidistant dels pols anterior i posterior, que separa imaginàriament el globus ocular en dues meitats aproximadament iguals.
  • ca  equador del cristal·lí, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Línia d'unió de les cares anterior i posterior del cristal·lí.
  • ca  equí -ina, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent als equins.
  • ca  equilibrament, n m

Odontoestomatologia

Definició
En odontologia, acció de rebaixar una peça dental per tal que l'oclusió sigui correcta.
  • ca  equilibri, n m
  • es  equilibrio
  • fr  équilibre
  • en  balance
  • en  equilibrium

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Estat de repòs (o de moviment uniforme) d'un cos, d'un sistema, d'un medi, etc, sol·licitat o influït per dues o més forces que es contraresten o estat d'un conjunt complex (físic, químic, biològic, psicològic, etc) en què les parts constituents guarden entre elles una determinada relació harmònica, proporcionada, constant.

Nota

  • La denominació equilibri prové del llatí aequilibrium 'posició horitzontal', que prové de aequs 'igual' i libra 'balança'.
  • ca  equilibri acidobàsic, n m
  • es  equilibrio acidobásico
  • en  acid-base balance

Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Química

Definició
Relació normal entre quantitat d'àcids i quantitat de substàncies bàsiques d'un medi, concentració iònica normal del plasma (pH 7,4).
  • ca  equilibri biològic, n m
  • ca  equilibri ecològic, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat, de forma que les espècies animals i vegetals que l'integren es mantenen constants en el nombre o en llur biomassa. Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l'ecosistema es veu limitat per l'existència d'altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l'espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació.
  • ca  equilibri clínic, n m
  • es  equilibrio clínico, n m
  • es  principio de equiponderación, n m
  • fr  équilibre clinique, n m
  • en  clinical equipoise, n

.FITXA REVISADA, Bioètica, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Principi ètic segons el qual el benefici o el risc potencials dels participants en un assaig clínic aleatoritzat hauria de ser raonablement similar o equiparable per a tots, independentment del braç a què s'assignin.
  • ca  equilibri col·loidal, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Estabilitat dels col·loides dels líquids orgànics, l'alteració de la qual ocasiona xoc col·loidoclàstic o crisi anafilactoide.
  • ca  equilibri fisiològic, n m
  • ca  equilibri corporal, n m sin. compl.
  • ca  equilibri nutritiu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Manteniment d'unes condicions fisicoquímiques determinades a l'interior dels éssers vius. En els animals pluricel·lulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que en les plantes verdes superiors només hi ha l'humoral. En les plantes i els animals unicel·lulars o bé inferiors, el nucli de cada cèl·lula és el veritable regulador de llur activitat.