Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  epítop neoantigènic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Epítop de formació nova que resulta de la modificació de la molècula proteica antigènica per fosforilació o proteòlisi i que pot ésser reconegut per anticossos específics. A causa que molts enzims són activats per fosforilació, els anticossos específics d'epítops neoantigènics en enzims que contenen grup fosfat són emprats àmpliament com a sondes per a verificar l'estat d'activació de l'enzim.
  • ca  epítop continu, n m
  • ca  epítop lineal, n m sin. compl.
  • ca  epítop seqüencial, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Epítop format per diversosresidus d'aminoàcids adjacents, presents en una seqüència primària. Sovint, els epítops continus no són accessibles als anticossos en llur configuració nativa i només apareixen quan es desnaturalitza la molècula antigènica.
  • ca  epítop topogràfic, n m
  • ca  epítop discontinu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Epítop format per residus d'aminoàcids distants entre ells dins de la seqüència de llur estructura primària, però propers uns dels altres com a resultat del pagament originat per la seva estructura terciària o quaternària. Només funciona quan la molècula conserva la seva estructura nativa.
  • ca  epitoxoide, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Denominació desueta dels toxoides que tenen menys afinitat per l'antitoxina que la toxina corresponent.
  • ca  periderma, n m
  • ca  epitriqui, n m sin. compl.
  • es  peridermis
  • en  periderm

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Dermatologia

Definició
Capa més externa de l'epidermis de l'embrió i del fetus, que apareix als sis mesos de vida intrauterina i desapareix després del naixement en néixer el pèl.
  • ca  epitròclea, n f
  • ca  còndil intern de l'húmer, n m sin. compl.
  • ca  entepicòndil, n m sin. compl.
  • ca  epicòndil intern de l'húmer, n m sin. compl.
  • es  entepicóndilo
  • en  entepycondile

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Protuberància de la part inferior i interna de l'húmer, damunt la tròclea, en la qual s'insereix el tendó comú dels músculs epitroclears.
  • ca  epitroclear, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a l'epitròclea.
  • ca  epitrocleïtis, n f
  • ca  colze de golf, n m sin. compl.
  • ca  epicondilitis interna, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis medial, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs flexors de la mà en l'epitròclea, és semblant a l'epicondilitis, bé que menys freqüent. Es caracteritza per dolor local en l'epitròclea, irradiat a la cara anterointerna de l'avantbraç. El dolor pot reproduir-se en intentar la flexió de la mà contra una resistència.

Nota

  • La denominació epicondilitis medial s'usa especialment en terminologia anglosaxona.
  • ca  epitrocleo-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot epitròclea.
  • ca  epitrocleometacarpià -ana, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a l'epitròclea i al metacarp alhora; dit del múscul palmar major.