Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  epidermícula, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Membrana molt prima, molt fina, com ara la que recobreix un pèl.
  • ca  epidermis, n f
  • ca  epicori, n m sin. compl.
  • ca  epicòrion, n m sin. compl.
  • es  epidermis
  • fr  épiderme
  • en  epiderm
  • en  epidermis

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l'organisme i el protegeix del medi ambient.

Nota

  • L'epidermis és formada per teixit epitelial, amb cèl·lules disposades de forma estratificada. En la seva part més profunda hom observa unes ondulacions o crestes interpapil·lars que formen una xarxa tridimensional entrellaçada amb les papil·les dèrmiques de teixit connectiu. L'estabilitat mecànica de l'epidermis és deguda a l'existència d'un sistema de tonofibril·les intercel·lulars i a les zones especials d'adhesió intercel·lular anomenades desmosomes. Consta de cinc capes, que de dintre cap enfora són: basal, espinosa, granulosa, lúcida i còrnia. La capa basal o de cèl·lules basals és constituïda per una fila de cèl·lules cilíndriques orientades verticalment, formadores de ceratina (queratinòcits), amb un citoplasma que conté tonofilaments i tonofibril·les. La capa espinosa o de cèl·lules espinoses de Malpighi és formada per diverses rengleres de cèl·lules poligonals, unides entre elles per desmosomes i proveïdes d'un citoplasma amb tonofibril·les i queratinosomes. La capa granulosa és constituïda per cèl·lules més aplatades que presenten grànuls de queratohialina, a més a més de les estructures anteriors. La capa lúcida, distingible únicament a la pell dels palmells de les mans i de les plantes dels peus, és formada per una sola renglera de cèl·lules clares proveïdes de tonofilaments disposats paral·lelament a la superfície cutània i d'algun orgànul. La capa còrnia consta de cèl·lules (corneòcits) completament apaltades, sense nucli ni organel·les citoplasmàtiques, que es desprenen (descamació). La superfície de la capa còrnia es recoberta d'una pel·lícula lipídica, procedent dels lípids sebacis i dels lípids epidèrmics, que l'amoroseix i la fa menys permeable a les substàncies hidrosolubles. La superfície de l'epidermis té un pH de 5,5 a 5,7 (mantell àcid), llevat de les zones dels plecs cutanis (àrees intertriginoses), que proporciona una protecció enfront de les infeccions bacterianes o micòtiques.

    La denominació epidermis està formada a partir de epi- i del grec dérma 'pell'.
  • ca  epidermatitis, n f
  • ca  epidermitis, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Inflamació de l'epidermis, sense afectar el derma.
  • ca  epidermització, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Procés de cobrir o d'ésser cobert amb epidermis.
  • ca  epidermització, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Operació de realitzar un empelt cutani.
  • ca  epidermodisplàsia verruciforme, n f
  • ca  berrugosi generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Lewandowsky-Lutz, n f sin. compl.
  • ca  verrucosi generalitzada, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definició
Malaltia poc freqüent caracteritzada per la presència d'una gran quantitat de berrugues polimorfes d'origen víric, molt semblant a les berrugues planes, que apareixen en néixer o en la primera infància, localitzades en zones exposades a la llum solar, per exemple en el dors de les mans i la cara, per bé que també poden presentar-se en zones no fotoexposades. Algunes de les berrugues poden malignitzar-se.

És un desordre cutani rar, amb elements dels diferents tipus de berruga escampats per grans àrees del cos; és molt difícil de tractar. ((berrugosi generalitzada))
  • ca  epidermòfit, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Fong del gènere epidermòfit.

Nota

  • La denominació epidermòfit està formada a partir de epi-, de derma- i del grec phytón 'planta'.
  • ca  epidermòfit, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de fongs (Epidermophyton sp) dermatòfits de la família de les moniliàcies, de l'ordre dels hifomicetals. Són anamorfs (només presenten el cicle asexuat) i queratinòfils. A diferència d'altres dermatòfits, quan parasiten l'epidermis humana no envaeixen mai els fol·licles pilosos. Se n'han descrit dues espècies. L'espècie E. floccosum és cosmopolita. El fong allibera enzims i altres metabòlits que irriten l'epidermis i estimulen les cèl·lules de l'hoste perquè es divideixin més de pressa. L'augment de la quantitat de ceratina contribueix a la proliferació del paràsit, que no s'alimenta de cèl·lules vives. Més que d'una infecció, es tracta d'una dermatitis tòxica. Sol infectar les ungles (onicomicosi), els espais interdigitals dels peus (peu d'atleta) i el plec inguinal (tinya crural). L'altra espècie, E. stockdaleae, s'ha aïllat del sòl a Polònia.

Nota

  • La denominació epidermòfit està formada a partir de epi-, de derma- i del grec phytón 'planta'.
  • ca  epidermofítide, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Erupció cutània secundària a una infecció per fongs dermatòfits (epidermòfit, generalment). És deguda a una reacció d'hipersensibilitat, i afecta una àrea allunyada de la zona infectada.
  • ca  epidermofitosi, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Dermatofitosi produïda per epidermòfits.