Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  equip de protecció individual, n m
  • ca  equip de protecció personal, n m sin. compl.
  • ca  EPI, n m sigla
  • es  equipo de protección individual, n m
  • es  equipo de protección personal, n m
  • es  EPI, n m sigla
  • fr  équipement de protection individuelle, n m
  • fr  EPI, n m sigla
  • en  personal protective equipment, n
  • en  PPE, n sigla

.FITXA REVISADA, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Equipament que un treballador subjecta o porta amb l'objectiu que el protegeixi contra un o diversos riscos laborals que puguin amenaçar la seva salut i seguretat.

Nota

  • Els EPI es fan servir quan no és possible evitar riscos laborals modificant l'organització del treball, ja que són intrínsecs a les característiques de la tasca que es desenvolupa: per exemple, en l'àmbit de la salut, la cura dels pacients afectats per malalties infeccioses amb risc alt de contagi.

    L'ús d'EPI ha d'anar acompanyat d'altres mesures complementàries per a l'eliminació i la reducció dels riscos.
  • ca  epi-
  • ca  ep- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Formes prefixades del prefix grec epí, que signifiquen sobre, damunt.
  • ca  epial·lopregnalona, n f
  • ca  EPA, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Hormona sexual derivada dels andrògens que hom pot trobar a l'orina de la dona gestant. Coneguda per la sigla EPA.
  • ca  epiandrosterona, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
3ßhidroxi-17-androsterona, un dels 17-cetoesteroides que es troben a l'orina. No és tan activa com l'androsterona.
  • ca  ectoderma, n m
  • ca  ectoblast, n m sin. compl.
  • ca  epiblast, n m sin. compl.
  • ca  exoderma, n f sin. compl.
  • es  ectodermo
  • fr  ectoderme
  • en  ectoderm

Anatomia > Embriologia

Definició
Capa més externa de les capes blastodèrmiques formada en el procés de gastrulació a partir d'una part del blastoderma. L'ectoderma dona lloc al sistema nerviós, al revestiment cutani, als òrgans dels sentits i a una part del tub digestiu.

Nota

  • La denominació ectoderma està formada a partir de ecto- i del grec dérma 'pell'.
  • ca  epiblèfar, n m

Oftalmologia

Definició
Anomalia congènita de la parpella inferior de tal manera que la seva vora resta invertida, dirigida cap al globus ocular.
  • ca  epibòlia, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten resten incloses dins del pol vegetatiu a causa del creixement més ràpid d'aquestes.
  • ca  epibulbar, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que és sobre un bulb, especialment el globus ocular.
  • ca  epicant, n m
  • ca  plec mongòlic, n m sin. compl.
  • ca  plec mongoloide, n m sin. compl.
  • ca  plec palpebronasal, n m sin. compl.
  • es  epicanto
  • fr  épicanthus
  • en  epicanthus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Plec cutani perpendicular estès des de l'arrel del nas fins a l'extremitat interna de la cella. Tapa l'angle intern de l'ull i la carúncula.

Normal en els asiàtics, en el món occidental és una anomalia congènita que es presenta, per exemple, en la síndrome de Down.
  • ca  epicàntic -a, adj
  • es  epicántico -ca, adj
  • fr  épicanthique, adj
  • en  epicanthal, adj
  • en  epicanthic, adj

.FITXA REVISADA, Anatomia, Oftalmologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'epicant.