Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte alveolar, n m
  • ca  dúctul alveolar, n m sin. compl.
  • ca  infundíbul pulmonar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Cadascun dels dos o tres conductes que surten de cada bronquíol respiratori i que s'obren al seu torn en dos o tres sacs alveolars.
  • ca  colangíol, n m
  • ca  dúctul biliar, n m sin. compl.
  • ca  túbul bilífer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Petit conducte del sistema biliar intrahepàtic on desemboca el canal de Hering o segment intermediari. Els colangíols desemboquen, al seu torn, directament a les branques dels canals biliars.
  • ca  dúctul eferent, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascun dels 12 o 14 conductes seminals que van del testicle al cap de l'epidídim.
  • ca  ductus arteriosus, n m

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Angiologia, Pediatria

Definició
Persistència del conducte arteriós de Botal després del naixement, que comunica l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent, amb derivació d'una quantitat més o menys important de sang aòrtica cap als pulmons, depenent del calibre de la fístula arteriovenosa establerta. És més freqüent en el sexe femení, en infants prematurs o nascuts a gran altitud i en l'embriopatia rubeolar. Les complicacions són la insuficiència cardíaca, la hipertensió pulmonar i l'endocarditis infecciosa amb embolisme pulmonar.

Nota

  • La denominació ductus arteriosus és un llatinisme.
  • ca  dulaglutida, n f
  • es  dulaglutida
  • fr  dulaglutide
  • en  dulaglutide
  • CAS  923950-08-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
hipoglucemiant
  • ca  dulcamara, n f
  • ca  dolçamara, n f sin. compl.
  • es  dulcamara
  • fr  douce-amère
  • nc  Solanum dulcamara

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, corrent en els nostres camps i prades, les tiges i fulles de la qual tenen una acció lleugerament narcòtica. És emprada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies.
  • ca  dulcamarina, n f

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara). És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids (la soladulcamarina, i l'α, ß i γ-soladulcina), els quals es descomponen en llurs aglicones i sucres.
  • ca  dulcina, n f
  • ca  sucrol, n m sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Química

Definició
urea, edulcorant artificial de fórmula C9H12N2O2. El seu poder edulcorant és de 200 a 250 vegades superior al del sucre (sacarosa). Tot i que aquest valor és inferior al que presenta la sacarina, l'avantatja pel gust dolç, més agradable.
  • ca  galactitol, n m
  • ca  dulcita, n f sin. compl.
  • ca  dulcitol, n m sin. compl.
  • ca  melampirina, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Hexol de la galactosa, de fórmula CH2OH (CHOH)4CH2OH, present en diverses espècies d'Evonymus i Melampyrum, la més important de les quals és el mannà de Madagascar (Melampyrum nemorosum).
  • ca  galactitol, n m
  • ca  dulcita, n f sin. compl.
  • ca  dulcitol, n m sin. compl.
  • ca  melampirina, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Hexol de la galactosa, de fórmula CH2OH (CHOH)4CH2OH, present en diverses espècies d'Evonymus i Melampyrum, la més important de les quals és el mannà de Madagascar (Melampyrum nemorosum).