Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dístoma, n m
  • ca  dola, n f sin. compl.
  • es  distoma, n m
  • es  duela, n f
  • fr  grande douve du foie, n f
  • en  common liver fluke, n

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Cuc trematode de l'ordre dels digenis, en forma de fulla, que en estat adult és hermafrodita i paràsit d'òrgans diversos d'animals vertebrats.

Nota

  • Els dístomes tenen una grandària que oscil·la entre uns quants mil·límetres i alguns centímetres i presenten dues ventoses, mitjançant les quals s'adhereixen a l'hoste. L'hoste intermediari, en el qual el miracidi es transforma fins a l'estat de cercària, és un gastròpode d'aigua dolça del gènere Limnea o el cranc Planorbis coenusus. En aquest estadi, les cercàries dels dístomes no són encara infestants i necessiten enquistar-se novament, per a adquirir l'estadi de metacercàries, en un segon hoste intermediari, el qual pot ser un peix d'aigua dolça, un crustaci o una planta aquàtica. Els éssers humans s'infesten en menjar aliments contaminats per metacercàries, poc o gens cuits, i pateixen aleshores una distomatosi.
  • ca  dístoma hepàtic, n m
  • ca  fascíola hepàtica, n f
  • es  dístoma hepático, n m
  • es  duela hepàtica, n f
  • es  fasciola hepática, n f
  • es  gran duela del hígado, n m
  • fr  grande douve du foie, n f
  • en  common liver fluke, n
  • en  fasciola hepatica, n
  • nc  Fasciola hepatica

.FITXA REVISADA, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Dístoma que té tropisme pel fetge, paràsit del bestiar vacum, cabrum i oví i eventualment dels éssers humans, als quals provoca la fasciolosi.

Nota

  • La fascíola hepàtica és un paràsit de cicle indirecte, que utilitza com a hoste intermedi un mol·lusc gasteròpode (caragols d'aigua dolça de la família limneids) i com a hoste definitiu un mamífer (preferentment bestiar ramader, però també éssers humans). Té una distribució cosmopolita.

    La parasitació en els mamífers es produeix per la ingestió de plantes de la vora de l'aigua infestades amb metacercàries; pot ser el cas dels créixens. El paràsit accedeix a la cavitat abdominal a través de l'intestí i envaeix el parènquima hepàtic i els conductes biliars, on arriba a l'estadi adult i es reprodueix. Els ous surten a l'exterior amb la femta i arriben a l'aigua, on eclosionen i parasiten els caragols, dins dels quals les fascíoles completen el seu cicle vital i s'alliberen a l'aigua en forma de cercàries.
  • ca  distomatosi, n f
  • ca  distomiasi, n f sin. compl.
  • ca  gam, n m sin. compl.
  • ca  gamadura, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia produïda per dístomes.
  • ca  distomatosi hepàtica, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infestació per dístomes amb tropisme pel fetge.

Nota

  • Són exemples de distomatosi hepàtica la clonorquiosi (per Clonorchis sinensis), opistorquiosi (per Ophistorquis felineus i O. viverini) i fasciolosi (per Fasciola hepatica).
  • ca  distomatosi intestinal, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia produïda per dístomes amb tropisme pel budell prim.

Nota

  • Són exemples de distomatosi intestinal la fasciolopsiosi (per Fasciolopsis buski), l'heterofiosi (per Heterophyes hetrophyes) o la metagonimosi (per Metagoninus yokogawai).
  • ca  distomia, n f

Anatomia

Definició
Presència de dues boques.

Nota

  • La denominació distomia està formada a partir de dis- i del grec stóma 'boca'.
  • ca  distomatosi, n f
  • ca  distomiasi, n f sin. compl.
  • ca  gam, n m sin. compl.
  • ca  gamadura, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia produïda per dístomes.
  • ca  distomolar, n f

Odontoestomatologia

Definició
Dent molar supernumerària, qualsevol peça de situació més distal que la tercera molar.
  • ca  distonia, n f

Anatomia, Neurologia

Definició
Alteració del to d'algun òrgan o teixit.
  • ca  distonia neurovegetativa, n f

Neurologia

Definició
Alteració o labilitat permanent o transitòria de la regulació de les funcions inherents al sistema nerviós autònom. D'origen suposadament constitucional, es manifesta per variacions immotivades de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial, de la temperatura corporal i de la secreció de la suor i de saliva.