Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  dissociació amb interferència, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Dissociació auriculoventricular interrompuda de tant en tant per una sístole ventricular que segueix a una d'aurícula (captura ventricular).
  • ca  dissociació auriculoventricular, n f
  • ca  dissociació atrioventricular, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Contracció independent, no successiva, de les aurícules i dels ventricles. És una anomalia produïda per blocatge auriculoventricular o per la contracció massa lenta de les aurícules; se'n diu completa quan és constant i incompleta quan no ho és.
  • ca  dissociació auricular, n f

Cardiologia

Definició
Independència de la contracció d'una i altra aurícula.
  • ca  dissociació auriculoventricular, n f
  • ca  dissociació atrioventricular, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Contracció independent, no successiva, de les aurícules i dels ventricles. És una anomalia produïda per blocatge auriculoventricular o per la contracció massa lenta de les aurícules; se'n diu completa quan és constant i incompleta quan no ho és.
  • ca  dissociació bacteriana, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Aparició d'un cultiu pur, de formes clarament distingibles de la soca original.
  • ca  dissociació iònica, n f
  • ca  dissociació electrolítica, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Reacció d'equilibri entre una substància en solució i els seus ions; segons Arrhenius (1887), en una solució hi hauria una fracció d'electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada.
  • ca  dissociació electromecànica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Persistència de l'activitat elèctrica del miocardi però no de la contractilitat. És un signe de ruptura miocardíaca.
  • ca  dissociació iònica, n f
  • ca  dissociació electrolítica, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Reacció d'equilibri entre una substància en solució i els seus ions; segons Arrhenius (1887), en una solució hi hauria una fracció d'electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada.
  • ca  dissociació longitudinal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Falta de sincronia entre la contracció d'una cambra dreta i la corresponent esquerra del cor; en contrast amb la dissociació auriculoventricular, la dissociació és entre una aurícula i l'altra o entre un ventricle i l'altre.
  • ca  dissociació plantar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Consisteix en la dissociació de la resposta del reflex medioplantar i és un signe de ciàtica: el reflex tendinós d'extensió del peu és abolit i, en canvi, l'idiomuscular de flexió dels dits del peu conservat.