Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  síndrome de Meckel, n f
  • ca  disencefàlia esplancnoquística, n f sin. compl.
  • es  disencefalia esplancnoquística, n f
  • es  síndrome de Meckel, n m
  • fr  dysencéphalie splanchnocystique, n f
  • fr  syndrome de Meckel, n m
  • en  dysencephalia splanchnocystica, n
  • en  Meckel syndrome, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Pediatria, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Malaltia hereditària minoritària de transmissió autosòmica recessiva, causada per mutacions en els gens B9D1 (17p11.2), B9D2 (19q13.2), CC2D2A (4q15.32), CEP290 (12q21.32), MKS1 (17q22), RPGRIP1L (16q12.2), TCTN2 (12q24.31), TMEM67 (8q22.1), TMEM107 (17p13.1), TMEM216 (11q12.2) i TMEM231 (16q23.1), que es caracteritza per meningoencefalocele posterior, polidactília i ronyons poliquístics.

Nota

  • Les persones afectades per la síndrome de Meckel moren en el període perinatal.
  • ca  disendocrínia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Alteració en la funció de les glàndules endocrines.
  • ca  disenteria, n f
  • ca  síndrome disentèrica, n f sin. compl.
  • es  disentería
  • fr  dysenterie
  • en  bloody flux
  • en  dysentery

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Gastroenterologia

Definició
Nom donat a diverses malalties que es manifesten pels mateixos símptomes (síndrome disentèrica); gran tenesme i expulsió de nombroses deposicions, poc abundants, amb sang i moc, clàssicament comparades amb l'esput hemoptoic; generalment acompanyada de febre, malestar general i desgana.

Nota

  • La denominació disenteria està formada a partir de dis- i del grec éntera 'budells'.
  • ca  shigel·losi, n f
  • ca  disenteria bacil·lar, n f sin. compl.
  • es  shigelosis, n f
  • fr  shigellose, n f
  • en  shigellosis, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia infecciosa provocada per bacteris del gènere Shigel·la, que es manifesta clínicament de forma variable, des d'infeccions asimptomàtiques, gastroenteritis inespecífiques, fins un quadre típic amb diarrees escasses i freqüents, acompanyades de moc, sang, pus i tenesme rectal.

Nota

  • Les complicacions són la proctorràgia, l'enteropatia amb pèrdua de proteïnes, el megacòlon tòxic i la perforació intestinal. Pot haver-hi bacterièmia i sèpsia. Una complicació greu observada en infants és l'aparició d'una síndrome uremicohemolítica. L'afectació extraintestinal és rara: pneumònia, meningisme, queratoconjuntivitis, iridociclitis i artritis reactiva.

    La denominació metadisenteria s'emprava antigament com a sinònim de shigel·losi, però actualment es considera obsoleta.
  • ca  disentèric -a, adj

Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la disenteria.
  • ca  disentèric -a, adj

Gastroenterologia

Definició
Que sofreix disenteria.
  • ca  disenteriforme, adj

Gastroenterologia

Definició
Semblant a la disenteria.
  • ca  disergia, n f

Neurologia

Definició
Incoordinació motora deguda a un defecte de l'impuls nerviós eferent.
  • ca  disergia, n f

Anatomia > Histologia

Definició
Reactivitat anormal d'algun teixit.
  • ca  disergia, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Alteració funcional.