Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  disaràxia, n f

Anatomia > Embriologia, Odontoestomatologia

Definició
Correspondència defectuosa, irregular, de les dents antagonistes, que presenten algunes teratosis.

Nota

  • La denominació disaràxia està formada a partir de dis- i del grec arásso 'donar cops'.
  • ca  disarteriotonia, n f

Angiologia, Cardiologia

Definició
Anormalitat de la pressió sanguínia.
  • ca  disàrtria, n f
  • es  disartria, n f
  • fr  dysarthrie, n f
  • en  dysarthria, n

.FITXA REVISADA, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.
  • ca  disàrtric -a, adj

Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la disàrtria.
  • ca  disartrosi, n f
  • es  disartrosis
  • fr  dysarthrosis
  • en  dysarthrosis

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Malformació d'una articulació.
  • ca  disautonomia, n f

Neurologia

Definició
Funcionament anormal del sistema nerviós autònom. Pot manifestar-se en forma d'una insuficiència o bé d'una activació excessiva dels efectors viscerals perifèrics. Es caracteritza clínicament per hipotensió ortostàtica, hiperhidrosi, intolerància a la calor, fotofòbia, palpitacions en repòs, restrenyiment o diarrees, trastorns de la micció i disfunció erèctil. Les causes d'insuficiència autonòmica són molt diverses: malalties degeneratives del sistema nerviós central (atròfia multisistèmica o síndrome de Shy-Drager, malaltia de Parkinson), hipotensió ortostàtica idiopàtica, neuropaties perifèriques (síndrome de Guillain-Barré), pandisautonomia aguda, pandisautonomia paraneoplàstica, neuropaties disautonòmiques agudes de la mononucleosi infecciosa, de l'hepatitis vírica, de la porfíria aguda intermitent, de les intoxicacions per tal·li i acrilamida i del botulisme agut, neuropaties cròniques de la diabetis, de l'alcoholisme, de l'amiloïdosi, de la síndrome de Sjögren, de la sida i de la tabes dorsal, neuropaties hereditàries (síndrome de Riley-Day, angioqueratoma corporal difús) i neuropaties per fàrmacs (antidepressius tricíclics, antihistamínics, antagonistes adrenèrgics, vasodilatadors). Les causes d'hiperactivitat autonòmica són l'ansietat, les malalties cerebrals (epilèpsia temporal, hipertensió intracranial, insomni familiar fatal, tètan, síndrome neurolèptica maligna), la intoxicació i l'abstinència alcohòlica, la síndrome carcinoide, etc.
  • ca  disautonomia alcohòlica, n f

Neurologia

Definició
Trastorn del sistema nerviós vegetatiu associat amb l'alcoholisme, caracteritzat clínicament per diarrees de predomini nocturn, disfunció erèctil, hipotensió ortostàtica, palpitacions i alteracions dels esfínters i de la sudoració. S'acompanya de neuropatia perifèrica alcohòlica i de propensió al desenvolupament d'una parada cardiorespiratòria espontània o relacionada amb l'anestèsia general.
  • ca  disautonomia diabètica, n f

Neurologia

  • ca  disbàsia, n f
  • es  disbasia
  • fr  dysbasie
  • en  dysbasia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Trastorn del caminar, especialment causat per alteracions nervioses.

Nota

  • La denominació disbàsia està formada a partir de dis- i del grec básis 'pas'.
  • ca  disbàsia intermitent, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Trastorn del caminar que es presenta amb intermitències.