Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  diastomàtic -a, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que té lloc a través dels estomes.
  • ca  diastematomièlia, n f
  • ca  diastomièlia, n f sin. compl.
  • ca  diplomièlia, n f sin. compl.

Anatomia, Neurologia

Definició
Divisió sagital congènita, completa o incompleta, de la medul·la espinal per un septe ossi o fibrocartilaginós; cada meitat té un sac dural propi. Sovint s'associa a espina bífida.
Duplicació completa o incompleta de la medul·la espinal, acompanyada o no d'un septe ossi en el canal vertebral. [diplomièlia]
  • ca  diastròfia, n f
  • ca  diastrofisme, n m sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Deformitat que es produeix en una estructura com a resultat d'una torsió.

Nota

  • La denominació diastròfia prové del grec diastrophé 'distorsió'.
  • ca  diastròfic -a, adj

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent a la diastròfia.
  • ca  diastròfia, n f
  • ca  diastrofisme, n m sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Deformitat que es produeix en una estructura com a resultat d'una torsió.

Nota

  • La denominació diastròfia prové del grec diastrophé 'distorsió'.
  • ca  diatàctic -a, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Preparatori.

Nota

  • La denominació diatàctic -a prové del grec diatásso 'poso a punt'.
  • ca  diatàctic -a, adj

Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la diatàxia, afectat de diatàxia.

Nota

  • La denominació diatàctic -a prové del grec diatásso 'poso a punt'.
  • ca  diatàxia, n f

Neurologia

Definició
Atàxia que afecta ambdós costats del cos. Una forma particular és la diatàxia cerebral (o diatàxia cerebral infantil), que és la paràlisi atàctica cerebral infantil.
  • ca  diaterma, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció final del sòl del tercer ventricle.
  • ca  diatèrmia d'ona curta, n f
  • ca  neodiatèrmia, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Fisioteràpia

Definició
Elevació terapèutica de la temperatura dels teixits produïda mitjançant un camp electromagnètic oscil·lant d'alta freqüència (de 10 a 100 milions de hertzs) i d'una longitud d'ona de 3 a 30 metres.