Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cèl·lula òssia, n f
  • ca  corpuscle ossi, n m sin. compl.
  • ca  osteòcit, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules planes, ovoides, de nucli gros, sense membrana cel·lular, que tenen nombroses i fines prolongacions citoplasmàtiques, que es ramifiquen i es posen en contacte amb les de les cèl·lules veïnes. S'allotgen en cavitats de la substància fonamental intercel·lular del teixit ossi, anomenades llacunes òssies.
  • ca  corpuscle de Meissner, n m
  • ca  corpuscle de Wagner, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle oval de Meissner, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle tàctil de Meissner, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels corpuscles tàctils encapsulats, situats a les papil·les dèrmiques, especialment del palmell i de la planta del peu, de forma ovoide, constituïts d'una càpsula connectiva que envolta unes terminacions nervioses sensitives i unes cèl·lules epitelioides col·locades les unes damunt de les altres en forma de pila vertical. També són anomenats corpuscles tàctils o ovals de Meissner i corpuscles de Wagner.
  • ca  corpuscle de Drysdale, n m
  • ca  corpuscle de Bennet, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle petit de Bennet, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules transparents observades en el líquid dels quists de l'ovari.
  • ca  corpuscle polar, n m
  • ca  cos polar, n m sin. compl.
  • es  corpúsculo polar, n m
  • es  cuerpo polar, n m
  • fr  corps polaire, n m
  • en  polar body, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Cadascuna de les quatre cèl·lules, minúscules i no funcionals en relació amb els oòcits, que es formen en la fase de maduració de l'oogènesi.
  • ca  corpuscle quilós, n m

Anatomia > Citologia, Gastroenterologia, Immunologia

Definició
Limfòcit observat en el quil.
  • ca  corpuscle de Malpighi, n m
  • ca  acin renal, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle renal, n m sin. compl.
  • ca  cos de Malpighi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Cadascuna de les formacions filtradores del ronyó constituïdes pel glomèrul renal i la càpsula de Bowman.
Formació proximal de la nefrona, constituïda pel glomèrul i la càpsula glomerular. ((acin renal))
  • ca  reticulòcit, n m
  • ca  corpuscle reticulat, n m sin. compl.
  • ca  granulofilòcit, n m sin. compl.
  • es  reticulocito
  • fr  réticulocyte
  • en  reticulozyte

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Eritròcit jove, anucleat, procedent de l'eritroblast acidòfil, que conserva restes d'àcid ribonucleic i d'orgànuls citoplasmàtics (mitocondris, ribosomes, restes del complex de Golgi). Un cop format, abandona el moll de l'os, ingressa en la circulació sanguínia i, al cap de 48 hores aproximadament, es transforma en un eritròcit madur. Hom pot determinar mitjançant la citometria de flux, el contingut d'àcid ribonucleic dels reticulòcits, la qual cosa permet de distingir-ne llur grau de maturitat: reticulòcits de fluorescència baixa o LFR (an low fluorescent reticulocyte), de fluorescència mitjana o HFR (an middle fluorescent reticulocyte) i de fluorescència alta o HFR (an high fluorescent retyculocyte). Això resulta útil, no solament en l'estudi de les anèmies, sinó també en la valoració de la recuperació de l'eritropoesi després de la quimioteràpia o del trasplantament de progenitors hematopoètics. En condicions normals, el nombre de reticulòcits oscil·la entre 25 i 75 × 109/L (valor absolut), que correspon al 0,5-1,5% dels eritròcits madurs (valor relatiu). Si hom empra el valor relatiu, cal corregir-lo en relació amb l'hematòcrit del pacient (compte de reticulòcits corregit). La determinació de la xifra corregida de reticulòcits és essencial per a considerar el caràcter regeneratiu o arregeneratiu de l'eritropoesi. Mitjançant la utilització de colorants vitals (blau de cresil brillant, blau de toluïdina, entre d'altres) les restes d'orgànuls citoplasmàtics s'aglutinen i formen una xarxa o reticle, visible al microscopi òptic. D'ací en deriva el terme reticulòcit.

Nota

  • La denominació reticulòcit està formada a partir del llatí reticulum 'xarxa petita' i del grec kítos 'cel·la'.
  • La denominació granulofilòcit està formada a partir de granulo-, del llatí filum 'fil' i de -cit.
  • La denominació granulofilòcit és etimològicament híbrida i es considera obsoleta.
  • ca  corpuscle salival, n m

Anatomia > Citologia, Immunologia, Odontoestomatologia

Definició
Leucòcits del tipus granulòcit o limfòcit, degenerats, que s'observen a la saliva i s'originen especialment en els fol·licles de la llengua.
  • ca  cèl·lula sanguínia, n f
  • ca  corpuscle sanguini, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cadascun dels elements formats existents a la sang: eritròcits, leucòcits i plaquetes.
  • ca  acromatòcit, n m
  • ca  acromòcit, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Norris, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Traube, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Zimmermann, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle fantasma, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle ombrejat, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle semilunar, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit acròmic, n m sin. compl.
  • ca  ombra de Ponfick, n f sin. compl.
  • es  acromatocito
  • fr  achromatocyte
  • en  achromatocyte
  • en  shadow corpuscle

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Artefacte de l'eritròcit, de forma de mitja lluna, hipocrom, que probablement resulta de la seva ruptura amb pèrdua de l'hemoglobina.