Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  control sinèrgic, n m

Neurologia

Definició
Control que exerceixen sobre l'activitat muscular de les unitats sinèrgiques del cos, els impulsos nerviosos que hi arriben procedents del cerebel.
  • ca  control social, n m

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Neurologia, Salut mental

Definició
Regulació de la conducta dels membres d'un grup social mitjançant l'establiment d'uns valors ideològics i d'unes normes de comportament. Actua com a mecanisme de compensació de les tendències oposades al sistema vigent, i en aquest sentit s'oposa al canvi social. El control és exercit de formes molt diverses (costums, creences, mitjans de comunicació, etc) i a través de la família i l'educació, com a processos fonamentals de socialització.
  • ca  control tònic, n m

Neurologia

Definició
Control que exerceixen sobre el manteniment del to muscular els impulsos nerviosos que hi arriben a través d'un arc reflex.
  • ca  control vestibular de l'equilibri, n m

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Control que sobre l'equilibri corporal exerceixen els impulsos nerviosos emesos pels conductes semicirculars, el sàcul i l'utricle.
  • ca  controlador d'elit | controladora d'elit, n m, f
  • es  controlador de élite | controladora de élite, n m, f
  • fr  contrôleur d'élite | contrôleuse d'élite, n m, f
  • en  HIV elite controllers, n

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Persona infectada pel virus de la immunodeficiència humana que, sense haver seguit cap tractament antiretroviral, manté estables durant anys la càrrega viral, a nivells indetectables, i el nombre de limfòcits T CD4.

Nota

  • Els controladors d'elit es diferencien dels no progressors de llarg termini pel fet que la seva càrrega viral queda per sota del límit de detecció durant un període de temps continuat i també perquè presenten una evolució clínica més favorable.
  • ca  contús -usa, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Que presenta una contusió.
  • ca  contusió, n f
  • es  contusión, n f
  • fr  contusion, n f
  • en  contusion, n

.FITXA REVISADA, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Lesió traumàtica que un xoc, un cop o una pressió produeix en els teixits vius de l'organisme sense haver-hi ruptura de pell.

Nota

  • Es distingeixen diferents graus de contusió, la contusió de primer grau, amb aparició d'equimosi, la contusió de segon grau, amb hematoma de ràpid creixement, i la contusió de tercer grau, quan, a més hi ha atrició de les parts toves i de la pell.
  • ca  contusió de les artèries cerebrals extracranials, n f

Angiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Contusió de la caròtide o de l'artèria vertebral amb trombosi secundària, com a resultat d'un traumatisme directe sobre el coll, un traumatisme intrabucal, per exemple la contusió de l'artèria caròtide interna provocada per un llapis o un objecte semblant que hom porta a la boca en una caiguda, o bé una deflexió sobtada del cap i del coll en hiperextensió, que provoca una contusió de la caròtide interna contra l'apòfisi transversa de l'atles, o bé per manipulacions cervicals (quiropràxia).
  • ca  contusió medul·lar, n f
  • es  contusión medular, n f
  • fr  contusion médullaire, n f
  • en  spinal cord contusion, n

.FITXA REVISADA, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Contusió produïda al cordó medul·lar com a conseqüència d'un traumatisme que pot provocar edema, hemorràgia o desestructuració del teixit nerviós.

Nota

  • L'alteració del funcionament de la medul.la espinal produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota del nivell de lesió. A més, també apareixen alteracions del funcionalment dels esfínters, trastorns en la sexualitat i la fertilitat i alteracions en el sistema vegetatiu.
  • ca  con, n m
  • ca  conus, n m sin. compl.
  • es  cono
  • fr  cône
  • en  cone

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia

Definició
Estructura que té la forma d'un con.

Nota

  • La denominació con prové del llatí conus, que prové del grec konos.