Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coniolimfòstasi, n f

Anatomia patològica, Angiologia, Pneumologia

Definició
Forma de pneumoconiosi causada per pols que obstrueix els limfàtics.
  • ca  coniologia, n f
  • en  coniology

Pneumologia

Definició
Estudi científic de la pols i dels seus components i dels efectes i influència que exerceixen en la vida vegetal i animal.

Nota

  • La denominació coniologia està formada a partir del grec kónis 'pols' i de -logia
  • ca  coniòmetre, n m

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell que serveix per a comptar el nombre de partícules de pols contingudes en una mostra.
  • ca  coniosi, n f

Malalties i síndromes, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Pneumologia

Definició
Qualsevol malaltia o estat morbós produït per la inhalació de pols.
  • ca  coniosporiosi, n f

Malalties i síndromes, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Pneumologia

Definició
Pneumopatia immunològica que ha estat observada en obrers dedicats a llevar l'escorça de l'erable. És deguda a la inhalació d'espores de Coniosporium corticale, floridura que es fa entre la fusta i l'escorça dels arbres tallats.
  • ca  cricotirotomia, n f
  • ca  coniotomia, n f sin. compl.
  • ca  cricotireotomia, n f sin. compl.
  • ca  cricotiroidotomia, n f sin. compl.
  • ca  intercricotirotomia, n f sin. compl.
  • ca  laringotomia inferior, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definició
Incisió practicada a través de la pell i la membrana cricotiroïdal per a restablir el pas de l'aire interromput per una obstrucció.
  • ca  conització, n f
  • es  conización, n f
  • fr  conisation, n f
  • en  conization, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Oncologia i radioteràpia

Definició
Escissió en forma de con d'una porció d'un teixit.

Nota

  • La conització s'utilitza per al tractament de càncer de cèrvix en estadis molt inicials. Moltes vegades és practicada amb el criocauteri a fi de preservar els elements histològics.
  • ca  conjugació, n f

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Toxicologia

Definició
Combinació, especialment en el fetge, de substàncies tòxiques formades a l'intestí, certes drogues, hormones esteroides, etc, amb l'àcid sulfúric o el glucurònic, després de la qual són eliminades.
  • ca  conjugació, n f
  • es  conjugación, n f
  • fr  conjugaison, n f
  • en  conjugation, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Procés de reproducció sexual propi d'alguns grups d'organismes unicel·lulars en què hi ha contacte entre dues cèl·lules i pas de material genètic, no sempre recíproc.
  • ca  glucuronidoconjugació, n f
  • ca  conjugació intrahepàtica de la bilirubina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Conjugació intrahepàtica de la bilirubina per mitjà de la transferència de glucurònid, procedent de l'àcid uridindifosfatglucurònid a la bilirubina, procés efectuat per l'enzim catalític uridinfosfatglucuronidotransferasa. Probablement hi ha un altre mecanisme enzímic que contribueix a la conjugació de la bilirubina, però en qualsevol cas el procés global permet la transformació de la bilirubina indirecta o no conjugada, substància liposoluble i tòxica, en un compost hidrosoluble i no tòxic, que és eliminat per la bilis.