Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducta, n f

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Manera de captenir-se, comportament.
  • ca  conducta, n f
  • es  iguala

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Contracte per a aconductar o aconductar-se.
  • ca  conducta, n f
  • es  iguala

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Quantitat pagada per a estar aconductat.
  • ca  comportament reactiu, n m
  • ca  conducta reactiva, n f sin. compl.

Neurologia, Pediatria, Salut mental

Definició
Comportament en què la finalitat és únicament la supervivència de l'individu. Moltes vegades és el resultat de la pervivència de respostes molt primitives (respostes arcaiques) per manca de maduració cortical i, per tant, de control superior. És propi del nadó i del nodrissó els primers mesos de vida i dels individus amb una gran alteració cerebral que anul·la els altres tipus de comportament. Inclou les sinergies i els automatismes.
  • ca  conductància, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Valor invers de la resistència que una membrana oposa al pas d'un ió. Hom la simbolitza per G. La seva unitat de mesura, en el sistema MKSA, és el siemens.
  • ca  conductància de fuita, n f
  • es  conductancia por fuga, n f
  • fr  conductance de fuite, n f
  • en  leakage conductance, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia

Definició
Grau de permeabilitat de la membrana cel·lular al pas d'ions a través dels canals passius.
  • ca  conducte, n m
  • ca  ducte, n m sin. compl.
  • es  conducto
  • fr  conduit
  • en  duct
  • la  ductus

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Estructura tubular amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans.

Nota

  • La denominació conducte prové del llatí conductus 'conduït' i la denominació ducte prové del llatí ductus 'conducte'.
  • ca  conducte aberrant, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Conducte que no existeix ordinàriament o que adopta un curs o direcció irregulars, com, per exemple, els conductes o canalicles aberrants de l'epidídim, el superior dels quals desemboca al cap, i l'inferior, o conducte aberrant de Haller, a la cua epididimària.
  • ca  conducte absorbent, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Nom donat antigament als vasos limfàtics.
  • ca  conducte aliesfenoidal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Conducte de l'ala major de l'esfenoide, per on passa l'artèria caròtide interna en molts animals.