Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  policondritis recidivant, n f
  • ca  condromalàcia generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  condromalàcia sistèmica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Meyenburg, n f sin. compl.
  • ca  policondritis atròfica crònica, n f sin. compl.
  • ca  policondropatia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Meyenburg-Altherr-Uehlinger, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Procés inflamatori de causa desconeguda que afecta el cartílag del pavelló de l'orella, el nasal, la tràquea, els bronquis, l'aorta i els ulls (episcleritis, iritis, conjuntivitis). En general, els malalts moren en un termini mitjà de 4 a 5 anys, per complicació cardiovascular o respiratòria.
  • ca  policondritis recidivant, n f
  • ca  condromalàcia generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  condromalàcia sistèmica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Meyenburg, n f sin. compl.
  • ca  policondritis atròfica crònica, n f sin. compl.
  • ca  policondropatia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Meyenburg-Altherr-Uehlinger, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Procés inflamatori de causa desconeguda que afecta el cartílag del pavelló de l'orella, el nasal, la tràquea, els bronquis, l'aorta i els ulls (episcleritis, iritis, conjuntivitis). En general, els malalts moren en un termini mitjà de 4 a 5 anys, per complicació cardiovascular o respiratòria.
  • ca  condromatós -osa, adj

Anatomia patològica

Definició
Relatiu o pertanyent al condroma o que en té l'aspecte.
  • ca  encondromatosi, n f
  • ca  aclàsia diafisial, n f sin. compl.
  • ca  condrodistròfia asimètrica, n f sin. compl.
  • ca  condromatosi, n f sin. compl.
  • es  encondromatosis
  • fr  enchondromatose
  • en  enchondromatosis

Anatomia patològica

Definició
Formació de múltiples encondromes, que es presenta en dues entitats clíniques designades amb les denominacions de malaltia d'Ollier i síndrome de Maffucci. No es tracta ben bé d'encondromes multifocals sinó de trastorns del desenvolupament de l'ossificació encondral (displàsia cartilaginosa). Actualment el terme encondromatosi es reserva per a la malaltia d'Ollier (antiga discondroplàsia). És una malaltia rara no hereditària, caracteritzada per la presentació de múltiples encondromes, distribuïts asimètricament pels ossos llargs i els ossos plans de forma exclusiva o predominant en un costat del cos. Els ossos afectats són curts i deformats. Les localitzacions més freqüents són el fèmur i la tíbia, seguides dels metacarpians, metatarsians i les falanges. Durant la infància es poden presentar fractures patològiques, però les lesions s'estabilitzen o àdhuc invulocionen durant la vida adulta. És possible la transformació maligna (condrosarcoma). Pot associar-se amb hemangiomes de parts toves (síndrome de Maffucci). Recentment hom ha descrit diverses formes d'encondromatosi que no poden incloure's perfectament en la malaltia d'Ollier ni en la síndrome de Maffucci, una de les quals es caracteritza per afectació encondromatosa greu de les mans, platiespondília moderada i deformitat cranial. Una altra entitat que hi està relacionada és la metacondromatosi.
  • ca  osteocondromatosi, n f
  • ca  condromatosi sinovial, n f sin. compl.
  • ca  condrometaplàsia sinovial, n f sin. compl.
  • ca  osteodisplàsia exostosant, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Afecció caracteritzada per la presència d'osteocondromes múltiples, localitzats a gairebé totes les metàfisis, especialment les situades a prop de l'espatlla, el genoll i el turmell. El fet que l'extremitat òssia on s'implanten els osteocondromes presenti una hiperostosi, determina l'existència de diferents tipus de deformitat: mà de baioneta cubitopalmar de Stern, deformitat del cúbit i el radi de Bessel-Hagen, deformitat radial de Madelung, etc.
  • ca  condròmer, n m
  • es  condrómera
  • en  chondromere

Anatomia > Embriologia

Definició
Vèrtebra cartilaginosa embrionària unida al component costal corresponent.
  • ca  condrometaplàsia, n f

Anatomia > Citologia, Anatomia patològica

Definició
Pertorbació caracteritzada per una activitat metaplàstica dels condroblasts.
  • ca  osteocondromatosi, n f
  • ca  condromatosi sinovial, n f sin. compl.
  • ca  condrometaplàsia sinovial, n f sin. compl.
  • ca  osteodisplàsia exostosant, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Afecció caracteritzada per la presència d'osteocondromes múltiples, localitzats a gairebé totes les metàfisis, especialment les situades a prop de l'espatlla, el genoll i el turmell. El fet que l'extremitat òssia on s'implanten els osteocondromes presenti una hiperostosi, determina l'existència de diferents tipus de deformitat: mà de baioneta cubitopalmar de Stern, deformitat del cúbit i el radi de Bessel-Hagen, deformitat radial de Madelung, etc.
  • ca  condrometaplàsia tenosinovial, n f

Malalties i síndromes

Definició
Condromatosi sinovial en què també són afectades les beines dels tendons.
  • ca  condromioma, n m

Anatomia patològica

Definició
Mioma que conté elements cartilaginosos; és un tumor benigne.