Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  picrotoxina, n f
  • ca  cocculina, n f sin. compl.

Farmacologia, Neurologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Àcid picrotoxínic, de fórmula C30H34O13, principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus). És una substància blanca, de sabor amarg; és estimulant del sistema nerviós central, especialment dels centres parasimpàtics. Hom l'ha emprat com a antídot de la depressió respiratòria deguda, especialment, als barbiturats. També és coneguda per cocculina. Pot causar una intoxicació de tipus convulsiu epileptiforme.
  • ca  coc, n m
  • ca  coccus, n m sin. compl.
  • ca  cocus, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Bacteri de forma aproximadament esfèrica.

Nota

  • La denominació coc prové del grec kókkos 'gra, llavor'.
  • ca  conducte espiral de la còclea, n m
  • ca  còclea, n f sin. compl.
  • ca  còclea òssia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte ossi de la còclea que fa dues voltes i mitja al voltant de la columel·la i que queda dividit incompletament per la làmina espiral òssia en dos compartiments: la rampa vestibular i la rampa timpànica.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • ca  cargol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • fr  limaçon
  • en  cochlea

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part o òrgan en forma espiral.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • La denominació cargol s'usava antigament.
  • ca  còclea, n f
  • ca  cargol ossi, n m sin. compl.
  • ca  tròclea laberíntica, n f sin. compl.
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • en  cochlea

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte del laberint ossi de l'orella interna enrotllat en forma d'espiral, de disposició general més o menys cònica, que ofereix un vèrtex anterior corresponent al múscul del martell i una base excavada que forma la fosseta coclear en el fons del conducte auditiu intern. Està constituïda per una càpsula òssia resistent (càpsula de la còclea); per una massa cònica central anomenada columel·la; per un septe espiral que va de la columel·la a la cara interna de la càpsula; pel conducte espiral de la còclea o còclea pròpiament dita, les parets de la qual també són anomenades làmina dels contorns, i per un envà situat dins del conducte espiral de la còclea, la làmina espiral, que el divideix imperfectament en dues rampes: una anomenada vestibular, que condueix al vestíbul mitjançant l'orifici vestibular de la còclea, i una aranya timpànica, que s'obre en la caixa timpànica per mitjà de la finestra rodona.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  cargol membranós, n m sin. compl.
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • ca  conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
  • ca  laberint acústic, n m sin. compl.
  • ca  làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
  • ca  membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
  • ca  rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
  • ca  conducte espiral de la còclea, n m
  • ca  còclea, n f sin. compl.
  • ca  còclea òssia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte ossi de la còclea que fa dues voltes i mitja al voltant de la columel·la i que queda dividit incompletament per la làmina espiral òssia en dos compartiments: la rampa vestibular i la rampa timpànica.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  coclear, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la còclea.
  • ca  cocleària, n f
  • ca  herba de la cullera, n f sin. compl.
  • nc  Cochlearia officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, pròpia de l'Europa atlàntica. Durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal; té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques.
  • ca  cocleariforme, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que té forma de cullera.

Nota

  • La denominació cocleariforme prové del llatí cochleare 'cullera'.