Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca espernallac, n m
ca botgera de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca botja pudent, n f sin. compl.
ca camamilla blanca, n f sin. compl.
ca camamilla de la Mola, n f sin. compl.
ca camamilla de Maó, n f sin. compl.
ca camamilla de muntanya, n f sin. compl.
ca camamilla del mar, n f sin. compl.
ca camamilla groga, n f sin. compl.
ca cardonet, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanilla, n f sin. compl.
ca ontina, n f sin. compl.
nc Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
ca camamilla majola, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
es manzanilla
fr camomille
en chamomile
nc Matricaria chamomilla

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.

ca espernallac, n m
ca botgera de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca botja pudent, n f sin. compl.
ca camamilla blanca, n f sin. compl.
ca camamilla de la Mola, n f sin. compl.
ca camamilla de Maó, n f sin. compl.
ca camamilla de muntanya, n f sin. compl.
ca camamilla del mar, n f sin. compl.
ca camamilla groga, n f sin. compl.
ca cardonet, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanilla, n f sin. compl.
ca ontina, n f sin. compl.
nc Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
ca camamilla majola, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
es manzanilla
fr camomille
en chamomile
nc Matricaria chamomilla

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.

ca segura, n f
ca camamilla borda, n f sin. compl.
ca camamilla de jardí, n f sin. compl.
ca camamilla pudent, n f sin. compl.
ca herba de la mare, n f sin. compl.
ca herba de la matriu, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
nc Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.

ca camamilla romana, n f
nc Anthemis nobilis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les compostes. Tota la planta (i especialment els capítols) és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc. Les inflorescències, que es cullen a la primavera i a l'estiu, són emprades, en infusió, amb les mateixes indicacions que la camamilla. Com a ús extern, aplicades en compreses, han estat utilitzades per a desinfectar ferides, en friccions amb l'essència, contra els dolors reumàtics, i en banys oculars, contra la conjuntivitis.

ca milfulles, n f
ca camamil·la vera, n f sin. compl.
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca cebuda blanca, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de tall, n f sin. compl.
es milenrama
fr mille-feuille
en milfoil
nc Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.

ca milfulles, n f
ca camamil·la vera, n f sin. compl.
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca cebuda blanca, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de tall, n f sin. compl.
es milenrama
fr mille-feuille
en milfoil
nc Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició

Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.

ca camatort -a, adj
es patituerto
es patizambo
fr cagneux

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició

Que té les cames tortes.

ca camazepam, n m
es camazepam
fr camazépam
en camazepam
CAS 36104-80-0

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició

tranquil·litzant

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició