Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cianòfil -a, adj

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Que és tenyit per colorants blaus.
  • ca  cianobacteris, n m pl
  • ca  algues blaves, n f pl sin. compl.
  • ca  cianofícies, n f pl sin. compl.
  • ca  cianòfits, n m pl sin. compl.
  • es  cianobacterias
  • fr  cianobactéries
  • en  cyanobacteria

Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Grup de procariotes fotosintètics, que duen a terme una fotosíntesi oxigènica (tenen dos fotosistemes) i que posseeixen un sistema de pigments similar en alguns aspectes al dels eucariotes. Es tracta d'un grup estructuralment divers, amb formes unicel·lulars o també filamentoses. Generalment tenen la capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric.

Nota

  • Les denominacions algues blaves i cianofícies s'usaven antigament.
  • ca  cianogen, n m

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Dicianogen, pseudohalogen de fórmula (CN)2. És un gas intensament metzinós.
  • ca  cianogen, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Radical -CN.
  • ca  cianòpsia, n f
  • ca  cianopia, n f sin. compl.
  • ca  visió blava, n f sin. compl.
  • es  cianopsia
  • fr  cyanopsie
  • en  cyanopsia

Oftalmologia

Definició
Alteració de la vista en què hom veu tots els objectes de color blau.
  • ca  cianòpsia, n f
  • ca  cianopia, n f sin. compl.
  • ca  visió blava, n f sin. compl.
  • es  cianopsia
  • fr  cyanopsie
  • en  cyanopsia

Oftalmologia

Definició
Alteració de la vista en què hom veu tots els objectes de color blau.
  • ca  cianosi, n f
  • ca  cianodèrmia, n f sin. compl.
  • es  cianosis
  • fr  cyanose
  • en  cyanosis

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Coloració blava de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d'hemoglobina reduïda, en la sang capil·lar, és superior a 5 g/100 ml. Pot ésser produïda per una oxigenació deficient de la sang arterial (cianosi central) o per un augment en la utilització de l'oxigen (cianosi perifèrica). Pot ésser localitzada o generalitzada, i hom l'observa més fàcilment en els llavis, el nas, les orelles, els pòmuls i la base de les ungles.
  • ca  cianosi enterogènica, n f
  • ca  cianosi autotòxica, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Stokvis-Talma, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Síndrome deguda a l'absorció intestinal de nitrits i de sulfurs i caracteritzada per la formació de metahemoglobina i sulfahemoglobina, i l'aparició de la falsa cianosi. S'acompanya d'enteritis, dolor abdominal, constipació o diarrea, dispnea, vertigen, síncope i anèmia.
  • ca  cianosi bulbar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Oftalmologia

Definició
Coloració blavosa de l'escleròtica ocular.
  • ca  cianosi central, n f
  • ca  cianosi hipòxica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia, Pneumologia

Definició
Cianosi que es presenta en els estats d'insuficiència respiratòria (pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc) i en les cardiopaties congènites (comunicacions interauriculars o interventriculars, etc), en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d'una via anormal.